Fa un temps, a Catux (buf, que fa de temps que no m’hi passo :S) va sortir el tema dels jocs de rol i d’estratègia, i em va fer pensar que hi ha molta gent que no coneix aquest mundillo. En aquest post, doncs, intentaré fer una petita introducció explicant que és un Joc de Rol (JdR), i les primeres passes a fer si algú vol provar-ho.

Una manera molt fàcil d’entendre que és un JdR, és fer una analogia amb els jocs d’ordinador. Antigament sempre es recorria al teatre com a analogia, però m’arriscaré a fer-ho des d’un nou punt de vista.

Segurament que tots heu jugat, o al menys heu vist coneixeu algun d’aquells jocs d’ordinador o de consola (que també n’hi ha, però molts menys), on controles un personatge i has d’anar fent aventures, ja sigui futurista, o fantàstic rollo edat medieval amb elfs, nans, i altre fauna. En aquest joc, el personatge té unes característiques que el defineixen, com Força, Resistència, Intel·ligència, etc. En funció d’aquestes característiques, fas més mal, esquives millor, etc. També sols disposar d’un inventari, de manera que durant el joc pots equipar-te amb diferents armes i armadures, prendre pocions, utilitzar claus i altres objectes, i qualsevol cosa amb algun ús concret. A mesura que avancem en el joc i vencem als enemics, el personatge guanya experiència, va incrementam les seves característiques i guanya nous objectes per ser “millor”. Un exemple d’aquest tipus de joc podrien ser els famosos Diablo de Blizzard, el Neverwinter Nights , el Line Age o molts altres que n’hi ha tants que ara no m’en ve cap al cap XD.

Esteu tots situats? D’acord. Doncs ara imagineu-vos que desapareix el monitor del ordinador. Tota la informació sobre el vostre personatge està plasmada en una fulla de paper, que anomenarem fitxa de personatge. Informació extra com el seu color d’ulls, llenguatges que coneix, també s’hi poden afegir. I a més de totes les habilitats combatives, afegim-hi habilitats extres. Per exemple, capacitat de practicar primers auxilis, o de falsificar un document, o de nadar, o de conduir un vehicle. Totes aquestes noves habilitats també tindrien un valor numèric per quantificar lo bons que som en elles.

Segon pas, imagineu que no esteu jugant sols. Com si fos un joc online, hi ha altres jugadors. En aquest cas, serien amics vostres asseguts a la mateixa taula, cada un amb la seva corresponent fitxa de jugador.

I alguns pensareu: Però… si no tenim mapa, ni música, ni adversaris a qui enfrontar-nos, que fem? Com sabem on som? Estic perdudissim! Tranquils tranquils, aquí és quan apareix la figura del Director de Joc, a.k.a. Master. El Master és qui s’encarrega de controlar la resta del món, i descriu als jugadors que veuen, que senten, tot el que els envolta. Això inclou tant als elements passius com els paisatges (per exemple, la descripció del camí que estan fent els personatges per anar des de la seva ciutat natal fins al castell on els ha convocat el Rey encara no saben perquè), com als personatges amistosos (amics dels personatges, familiars, el tabernero de la posada on passaran la nit, la cambrera joveneta que els serveix les cerveses), com els enemics (la banda d’orcs i goblins, o el mafiós que t’espera darrera la porta).

Recapitulem: Tenim un personatge detallat, que en funció del que passi al seu voltant (el que ens comuniqui el master), podem triar que volem que faci. Si per exemple estem fent el camí que comentàvem abans d’un poble fins un castell, i el master ens relata que de cop apareix davant nostra una colla de goblins, doncs podem desenfundar l’espassa i llançar-nos-hi de ple, o si tenim un arc començar a fer de Legolas, o simplement fugir corrents cames ajudeu-me :). O si no tenim armes, podem agafar una pedra del terra i llançar-la, o amb company fugir per parar-los una trampa més endavant. Aquesta llibertat no la teníem en els jocs d’ordinador eh?

Només queda una petita cosa per solventar: No us deu agradar gaire que el Master digui “el teu cop d’espasa ara falla el cop”, “la pedra que has tirat ha passat molt arran del seu cap, però no l’ha tocat”, o “al baixar corrent per aquesta costa tan empinada i plena de pedres has relliscat i t’has fotut de cap” simplement perquè a ell li vingui de gust oi? Que una persona controli actes tan atzarosos li trauria tota la gràcia al joc. Doncs aquí entren els daus. Els daus ens proporcionen aquest factor d’atzar necessari perquè hi hagi diversió. Com quedaria la cosa al final? Un mini-exemple de partida:

El Master diu:”En el teu tranquil camí cap al castell, mentre anaves mirant els núvols de l’oest que anuncien pluja cap a la tarda, es planten de cop davant teu un parell de goblins vestits amb pells plenes de pols. Pel moviment de les dagues que acaben de desenfundar, sembla que no siguin molt amistosos”.

Jugador: “D’acord, desefundo la meva espasa curta i em llanço sobre el que tingui més a prop”.

Master: “A veure… mous 6 peus en un torn, per tant corrent hi arribes de sobres. Tira per veure si el toques. Com que tens una habilitat de lluitar amb l’espasa de +3, i ell té una esquiva de +7, has de treure al dau un 4 o més (3 de l’habilitat + 4 del dau >= 7 d’esquiva)”

Runrunrunrun. Roden els daus i treu un 5.

Master: “Molt bé, el toques. Ara tira per veure quan de mal li fas. Serà  un dau de 6 cares (1d6) més la teva força (+1). Osti quina sort, has tret un 6. Per tant, li fas 7 punts de mal, més que suficients per carregar-te’l. L’altre, al veure com t’has carregat al seu company, en comptes de fugir només té sed de vengança, i es llança sobre tu intentant tirar-te al terra.”

…

Bé, un exemple molt curt, però espero que aquesta escena de combat hagi servit per clarificar les idees. Si us pica la curiositat i voleu provar de fer alguna partida, el millor és que trobeu algú que us en pugui fer alguna partida introductòria. Al mercat hi ha molts jocs i manuals, i al principi pot ser una mica liant. Jo mateix, tot i que fa anys que no jugo, no em faria res fer una mini partida per algú que volgués provar-ho. Si no, a males, us podeu deixar aconsellar pel dependent de la botiga, que si es mereix minimament el seu lloc de treball hauria de saber-vos guiar bé.

En un futur post, parlaré dels jocs d’estratègia. Siau!