Aquests dies 21, 22 i 23 d’octubre he assistit a les segones Jornades Doctorials d’enguany. La primera sessió va ser el juny, però la participació va ser tan alta que molta gent es va quedar fora (com jo), i n’han realitzat unes segones. Començaré resumint el que en penso en una sola frase: qualsevol estudiant de doctorat faria bé d’assistir-hi.
La idea de les jornades és demostrar que hi ha vida després del doctorat, d’ensenyar-nos quines vies podem seguir un cop tinguem el títol a la mà, i com treure suc de les habilitats adquirides durant aquests anys. Tot això s’intenta aconseguir amb una combinació de xerrades i d’exercicis participatius, on tothom pot dir la seva, acabant en un intercanvi d’opinions molt enriquidor i resolent dubtes que la majoria compartim en aquesta època de travessia pel desert.
El primer dia està centrat en les sortides de recerca pura, o sigui a acabar a la universitat o en centres de recerca. Pel matí es fan exposicions sobre beques, quina és la millor en cada cas, en que consisteix fer un (o varis) post-docs… I a la tarda es fan un conjunt de taules rodones, en grups reduïts que van rotant de taula en taula, on hi ha algun representant d’una institució (com l’AGAUR o l’ICREA) que fa una introducció, i després els assistents li pregunten tots els dubtes que tinguin. En resum, casi tot son coses que pots esbrinar per tu mateix, però el fet de tenir-ho tot centralitzat d’aquesta manera, que t’ho expliquin en detall i et puguin resoldre dubtes, és un valor afegit considerable. A més, només pel temps que perdria una sola persona intentant recapitular tota aquest informació, ja val la pena.
El segon dia es plantegen les sortides en el camp empresarial. Primer es tracta el tema de la innovació com a lligam entre la recerca i el món empresarial, i perquè com a doctors disposem d’uns coneixements i hem desenvolupat unes habilitats que ens faciliten ser innovadors. M’agradaria remarcar la idea que, mentre que fer recerca es pot entendre com transformar diners (recursos) en coneixement, la innovació permet transformar el coneixement en diners, tancant el cicle. Després, es divideix l’audiència en dos grups, els científics per una banda i els humanístics per una altre, per tal de poder oferir continguts més especialitzats a cada perfil. Es fa una descripció dels diferents tipus de empresa/organització existents, i es mostren uns vídeos amb experiències de diferents persones. En el cas científic eren tot persones d’aquí, però m’han dit que en el humanístic un dels videos era del Steve Jobs, i a falta de poder-ho contrastar crec que es tracta d’aquesta xerrada a Stanford:
Al final del dia vam fer uns exercicis en grup per treure a la llum quines habilitats havíem adquirit durant el doctorat i que podien ser útils per a l’empresa. I ja, per acabar, vam organitzar unes taules rodones on els temes de discussió eren proposats pels mateixos estudiants. Tot i que l’assistència era lliure, i qui volgués podia marxar cap a casa, la participació va ser molt elevada, una bona mostra de l’interès que tenim tots pel nostre futur i que crec que fan que les jornades tinguin tant d’éxit tot i ser voluntàries.
El tercer dia, tot i ser més curt (no hi havia cap activitat a la tarda), va ser dels més profitosos des del meu punt de vista. No sabria com classificar-lo, però els temes a tractar eren tan variats com les habilitats transversals, consells per entrevistes de feina, i un conjunt d’exercicis on explicavem la nostra vida a un company i ell intentava interpretar-la i aconsellar-nos al respecte. Escrit així pot sonar una mica estrany, però ens va permetre descobrir que tot i venir de mons completament diferents (enginyeria, educació, història, biologia, etc.), compartim trets, habilitats, i preocupacions comunes. I ni que ara veiem un futur molt tèrbol, no ens penedirem d’haver escollit aquest camí.
Com a conclusió, tal com deia al principi, jo n’estic molt content d’haver-hi assistit. No només pel contingut de les jornades en si, si no per haver pogut parlar amb gent com jo i al mateix temps tant diferent, que he trobat molt interesants, que m’han permès obrir el meu camp de visió i reflexionar sobre la meva situació. No puc acabar sense expressar un agraiment als organitzadors i tota la gent implicada. Ara, em toca arremangar-me les mànigues i seguir avançant amb la tesi amb més ganes que mai :)