La PSP fa llufa. No de forma espectular, ja el marketing és el marketing i tenen el públic molt ben domesticat gràcies a les PS’s, però no els va pas el negoci com s’esperaven.

Desde el primer moment, van voler vendre la consola com la més fashion i potent, que deixaria en ridícul als competidors. Però sembla que no han sapigut distingir el mercat de les consoles portàtils de les consoles de sobretaula.

Està molt bé tenir uns supergràfics i bona banda sonora, però no oblidem que al cap i a la fi quedem restingrits a una petita pantalla, amb condicions de lluminositat adverses, i segur que soroll per la vora que no ens deixa gaudir-ne tant com voldrien. Si vull “flipar” amb gràfics i música, en poso a jugar al PC o a una consola de sobretaula, que li donarà mil voltes al que pugui apareixer en una consola portàtil.

A més, han volgut fer-nos creure que era un centre multimèdia. Cagada pastoreta. Veiem les raons:

• Reproduir música: si, està molt bé, però és que té una mida descomunal comparat amb reproductors de mp3. I si fas servir la tarja de memoria per guardar les partides, molta música no t’hi quep. A sobre, és molt més sensible i delicat que un reproductor d’mp3s qualsevol, no fa gaire gràcia anar-la passejant per segons a on.
• Reproduir video: aqui encara tindria alguna possibilitat, si no haguessim volgut implantar a la força el format UMD. Qui vol comprar pel·licules que _només_ podrà veure en una PSP?  AMb un DVD portatil obtinc les mateixes prestacions (una mica més gran, aixó si), i a sobre puc veure _totes_ les pelis tant a casa amb tot el luxe del reproductor convencial i la tele de plasma, com si me’n vaig de viatge.
• Imatges: Mmm si vale, puc veure jpegs… i?

Els de sony no han sapigut enfocar bé el seu producte. Nintendo, al contrari, ha decidir no ficar-se en una guerra tecnologica, de a veure qui treu la maquina portàtil més potent. S’han centrat en treure un aparell que divertixi, amb el qual es vulgui jugar. Ha tret jocs originals, divertidissims i que enganxen, i las possibilitats de 2 pantalles i que una sigui tàctil fa que li passin la mà per la cara en jugabilitat a la seva competidora. I no només ho dic jo, només cal mirar rànkings de ventes.

Jo tinc les dues, i el meu germà que era un Pro PSP (si no fos per mi no tindriem la NDS), ha reconegut amb quina es diverteix més. A dia d’avui, tenim el triple (poter més?) de jocs de NDS que de PSP, pel simple fet que no trobem jocs d’aquesta última que ens atreguin. I els que tenim, el meu germà els vol vendre per l’ebay, que ja se n’ha cansat XD.