Doncs si, finalment m’he decidit a crear un blog jo també. És curiós com ha anat canviant la meva opinió sobre aquest fenomen, tecnologia, o com en volgueu dir.
Al principi eren uns pocs el que tenien un blog. Principalment, eren webs que intentaven donar noticies sobre algun tema en concret (com Xataka o Vidaextra). Fins llavors molt bé, els blog permetien crear una web on era molt fàcil afegir nous continguts d’imatges i text. Després es van anar posant de moda els blogs personals. Aqui si que ja es començaca a veure més varietat, ja que alguns intentaven fer-se la seva propia web de noticies, d’atres simplement plasmaven histories, curiositats, qualsevol cosa que els pasava/veien i tenien ganes de compartir, i n’hi ha que fins i tot ens expliquen la seva vida diaria amb pels i senyals. Com sempre, Microsoft amb el seu ànim de copiar les coses que ja existeixen i funcionen, va crear el que anomenen “Espacio Personal” o algo així, que no és res més que un servei d’oferir un blog ràpid per qui el vulgui. I dic de copiar, perqué ja feia un temps que existien altres webs que oferien lo mateix (com Blogger), però clar, sense la publicitat que fa MSN doncs no eren tan coneguts. Aquí és potser quan hi va haver el boom més important, i “to quisqui” s’anima a fer-ne un. I a part d’escriure, a penjar fotos, comentar quina música li agrada més, etc.
Primer pensament que vaig tenir: Una tecnologia que en principi servia per crear continguts més fàcilment i millorar les webs d’informació, ha degenerat en un “tothom té la seva web en un plis”, resultant en més basura a Internet. Però a mesura que passava el temps vaig anar trobant blogs útils, de persones que exposaven informació, opinions, noticies que m’interesaven, i que segurament no trobaria enllocs més de la web. Com a molt, a algun foro o llista de distribució.
Si li afegim el fet de que m’acabo de llegir SISTEMAS EMERGENTES
O QUÉ TIENEN EN COMÚN HORMIGAS, NEURONAS, CIUDADES Y SOFTWARE. de Steven Johnson i que tinc una nova forma de veure algunes coses com Internet, he arribat a la conclusió que els blogs son un efecte que era netural que sorgís tard o d’hora, ja que és la representació més directe d’un individu i la seva personalitat a la xarxa. En alguns casos, l’enllaç més fort entre la seva vida real i el món virtual, ja que les experiencies en un lloc es plasmen i repecuteixen en l’altre i viceversa.
Mmmm, m’estic allargant molt, ja acabo. Total, que molts cops em pasen coses pel cap, paranoies que en dic jo, i les plasmaré en aquest blog confiant que puguin servir a algú a pensar, o saber quin és el millor restaurant japonés de Barcelona, o que no es comprin un determinat joc de Xbox perqué és un trunyo…. qui sap. Of course, no podia permetre’m el “luxe” de utilitzar els serveis de MSN, així que me l’he instalat al meu server aprofitant que l’he hagut de començar desde 0 (s’em va morir el HD la setmana pasada :_( ).
A llegir, i que aprofiti!
PD: Tots els comentaris no-destrucitius son benvinguts ;).
Acabo la ronda de comentaris afegint que m’alegro que comencis a creure en la intel·ligència col·lectiva i tinguis fe a portar-la endavant tan en el món del programari lliure com en altres àmbits.
Tot i que et convido a que el món virtual no et tregui temps del món real on falta molta cultura com la que ens ha ensenyat el frikisme en general.
Salut!