Uix, que casi m’oblido de comentar com va acabar l’assumpte de l’escalfador. Doncs el dia següent, tal com vam quedar, arriba el tècnic, però aquesta vegada era un altre. No era el noi jovenet del dia anterior, si no més “un senyor”, que dèiem de petits.
L’home arriba, i li explico una mica com havia anat el tema i tal, però que sorprenentment la caldera semblava que funcionava, i que no sabia quin problema hi havia trobat el noi d’ahir. L’home se la mira, inspecciona, truca al nano d’ahir… I m’acaba dient que es deuria liar, perqué la caldera ja funciona. Total, que em regula la temperatura al meu gust i poca cosa més.
Després fa una trucada a veure com ho arregla lo del preu, i m’acaba dient que per avui no em conbrarà res, perqué en veritat no li passava res. Això perfecte, però el que m’ha mosquejat és que del dia anterior han cobrat 1 hora sencera, quan jo diria que s’hi va estar uns 45 o 50 minuts. És més, segur que si el noi no “s’hagués liat”, potser hauria tardat més i tot.
Però no tenia gaires ganes de discutir aquell dia (cosa que me’n penedeixo una mica ara), i al final desplaçament + 1 hora de mà d’obra + 1 parell de peçes = 136,48€, placa placa!
Al menys ara em puc dutxar sense cremar-me (o congelar-me) gràcies a la nova regulació de la temperatura, que abans no ho havia aconseguit casi mai!
Tag Archives: Vaillant
Passivitat i conformisme
Com alguns de vosaltres sabeu, durant la setmana estic vivint ocupant temporalment un pis a Barcelona, amb un parell més d’estudiants. La setmana passada, l’escalfador (perquè calentador és una paraula incorrecta :P) va decidir tocar-nos el que no sona negant-se a mantenir-se encès. S’encenia, però a la que havies d’acabar de fer la volta de la maneta perqué es quedés encès, s’apagava. És curiós, normalment als escalfadors els costa encendre’s, però un cop s’ha aconseguit ja està. A aquest era el revés, s’encenia a la primera però després no volia romandre en aquest estat.

Bé, hi havia enganxat un adhesiu de gas natural amb dos telèfons: un d’urgències i un d’atenció al client. Urgència urgència tampoc era. Per mi una urgència seria un escapament de gas o alguna cosa greu. Aprofito per veure que fins al 2009 no li toca revisió, perfecte. Truco al telèfon d’atenció al client, i resulta que no existeix. Comencem bé. Provo el d’urgències, que si que funciona i em responen. Explico el problema, i em contesten:
– Quina és la marca de la seva caldera?
– Caldera? – Penso jo. Tenia entès que un escalfador i una caldera son coses diferents, que la segona és molt més gran que la primera. A part d’això, li contesto: – Vaillant.
– Ok. Doncs miri, ha de trucar a aquest telefon, XXXXXXXX.
Continue reading