Noticies? Em subscric als RSS que trobi interessants.

Pel·lícules i series? Me’n vaig al cinema o les llogo/compro per veure-les a casa.

Tot i així, reconec que hi ha alguns programes que no entren a les dues categories anteriors i que són interessants, sobretot de TV3, com el Quèquicom. Però avui he trobat la sol·lució: estan disponibles per podcast. Pel que veig, sembla que totes les produccions pròpies estan per descàrrega, així que si es vol anar seguint algun programa és tant fàcil com anar descarregant-lo periòdicament per consumir-lo quan vingui de gust.

Coneixia de fa temps de l’existència de 3 a la carta per poder-ho veure online, però aquest sistema de distribució és molt més còmode pel seguiment habitual.

Ara només m’he de plantejar si em surt millor de preu una bona TV o un projector + altaveus.

Com serien les campanades aquest any? Segurament acabaria mirant les de TV3, però no tenia ni idea de quin espectacle tenien preparat, ni des d’on ho farien, ni res de res. El meus dies a l’estranger comportaven haver estat aïllat de la publicitat i promoció de les cadenes de TV, anunciant que xules serien les seves campanades, com les farien, des de on, amb qui, etc etc etc. Bé, sabia que farien un especial Polònia, però res més.

A mesura que avançava la nit, vaig anar descobrint que m’esperaba. Primera sorpresa, els presentadors serien… els homes del temps! Bé, un home i una dona, el Tomàs molina i la Mònica López. Que que guapa anava la Mònica, la vaig trobar molt elegant per l’ocasió. I el Tomàs Molina… doncs no m’hi vaig fixar tant, però diria que també X).

Però el que més em va xocar seria el que “donaria les campanades”, el lloc. Ni més ni menys que la Torre Agbar (a.k.a. la tita de Barcelona). Al principi em feia por. Començaria il·luminada, i a cada quart s’aniria apagant. I després, per cada campanada, es tornaria a il·luminar tota. Però com ho faria exactament? S’il·luminaria tota de cop com un flash? O es quedaria una estona oberta? O s’encendria i s’apagaria un moment, just abans de cada campanada? (Recordem que entre campanada i campanada hi ha un segon i pico de temps). Uf uf, em posava neguitós, em temia que els de TV3, en les seves ànsies de fer alguna cosa espectacular, acabessin fent un trunyo difícil d’entendre.

Afortunadament no va ser així. La torre va començar tota encesa, i a cada quart s’apagava un quart de la torre. Fàcil de seguir. I just després, un cop a les fosques, es va iluminar progresivament, de baix cap a dalt, una filera de finestres darrere una altre, fins que un cop tota iluminada se sentia una forta i clara campanada. Osti que fàcil! D’aquesta manera, no et pilla per sorpresa, ja te la veus a venir! S’apaga tota, i tornar a repetir el procés. Així fins a 12 campanades, 12 grans de raïm.

No puc fer res més que felicitar-los. Per uns presentadors molt carismàtics i trempats, per un espectacle tan diferent a l’habitual (el típic rellotget ja cansa… :P), i sobretot per fer-ho tan fàcil i entenedor, aspecte que molts cops obliden els que munten aquestes coses. Felicitats per aquesta entrada al 2007 TV3.

I ja aprofito: Bon any nou a tots!

• Sembla que la seva mare visqui amb la Judit. Si és així, com és que no han coincidit mai el Pol, que està quasi sempre també al seu pis?
• La mare casi mai ha sortir de casa. Només en una sola ocasió, en un parc casi desert. I sempre hi ha la Judit al seu costat, mai està sola. A més, mai fa res, simplement està asseguda a un sofà o cadira, com a molt dreta i quieta.
• En un capítol, la Judit regava unes plantes (perquè no la mare?), i la mare estava a la dreta de la pantalla mentres parlava amb ella. Llavors, la Judit li dóna l’esquena, perquè no estava d’acord amb una cosa que havia dit… i de sobte, apareix la mare per l’esquerra de la de la pantalla encarant-se amb ella! Com s’ho ha fet per passar de la dreta fins l’esquerra sense que la veiguessim passar per davant de la càmera?

De moment aquests són els meus arguments. Que així escrits no semblen gaire verídics, però he anat comentant aquestes coses mentres anem mirant la serie al pis d’estudiants on habito, i amb les imatges al davant guanyen molta credibilitat :). A vosaltres que us sembla?