N’hi ha que classifiquen la tele d’una pèrdua de temps, un invent del dimoni, un rentacaps, i mil coses dolentes més. D’altres en canvi l’adoren. Arriben a casa i necesiten encendre-la ni que no la mirin, sense importar el que hi estiguin fent, o que s’hi passen hores enganxats. Jo fa un temps era dels que la criticava sense contemplanciosn, però després de ser una mica més realista i reflexionar-hi, doncs admeto que és com tot, amb coses bones i coses dolentes.
