Bé, hi havia enganxat un adhesiu de gas natural amb dos telèfons: un d’urgències i un d’atenció al client. Urgència urgència tampoc era. Per mi una urgència seria un escapament de gas o alguna cosa greu. Aprofito per veure que fins al 2009 no li toca revisió, perfecte. Truco al telèfon d’atenció al client, i resulta que no existeix. Comencem bé. Provo el d’urgències, que si que funciona i em responen. Explico el problema, i em contesten:
– Quina és la marca de la seva caldera?
– Caldera? – Penso jo. Tenia entès que un escalfador i una caldera son coses diferents, que la segona és molt més gran que la primera. A part d’això, li contesto: – Vaillant.
– Ok. Doncs miri, ha de trucar a aquest telefon, XXXXXXXX.

Vaja, comencem a saltar de telèfon en telèfon. El d’abans era un 900, aquest un 902, que ja molesta més (els 900 són gratuïts, els 902 són com trucada local). Per sort les trucades locals ens surten gratuïtes. Truco al nou nçumero, i resulta que és el servei tècnic de Vaillant. Dedueixo que és a Madrid, ja que em parlen en castellà  sense donar-me cap opció. Li explico el problema, i em demana d’on soc… per donar-me el telèfon dels tècnics més propers. Jupe, un altre telèfon. Aquest cop no és ni 902, és un telefon normal, 93XXX… .

Torno a trucar, i resulta que són una gent de Sant Boi. La noia molt amable, i amb una veu bonica, s’ha de reconèixer. Després d’una estona de parlar-hi, em diu: “Però aquest model és un calentador (incorrecte, és escalfador senyoreta!), no una caldera, oi?” Ajà , jo tenia raó, tinc un vocabulari més correcte que el senyor de Gas Natural! XD M’explica que m’hauran d’enviar un tècnic, que seran 30 i pico + IVA pel desplaçament, i que la mà d’obra son 40 i pico + IVA l’hora. Bé, quin remei, necessitem l’aigua calenta! Em proposa si vull un contracte i tal, però al no ser propietari passo, no em toca a mi decidir-ho (posteriorment ho vaig consultar amb el boss del pis). Ah, i em donen hora per dimarts (vaig trucar el dilluns) de 9 a 11. Perfecte.

Total, que arriba el noi a les 10:45 del dimecres. Li explico, s’ho comença a mirar, i al cap d’una estona em diu: contant peces i tot plegat, puja a 125€. Otia com pica! S’hi estaria uns 45-50 minuts. Podia renunciar-hi? SÃí, però coi, ja era allà . Li dic que endavant. S’hi posa, i al cap de mitja hora sento que truca a un “tècnic jefe”, o algo així. A continuació em crida, i m’explica que li falta una peça que no porta a sobre, que tornarà un altre dia. I sobre el pressupost, que quan torni el pròxim dia em dirà quant puja. Bé, d’acord, m’ha pillat una mica per sorpresa. Tot just marxa, i em truquen de la central per dir-me que vindrà el dia següent (avui dimecres) de 4 a 6. Un cop més, assenteixo. Sort que amb el doctorat puc permetre’m un horari flexible per casos com aquest.

I a que ve tot aquest rollo? A que m’ha semblat que he tingut una actitud molt conformista, i no se si soc només jo o tothom hauria fet igual. Normalment, quan vull alguna cosa, ja sigui producte o servei, em miro i remiro la oferta que hi ha al mercat, i després trio. Però aquí no. De cop, el tio et diu: serà tant. I tu no tens ni idea de si és molt o poc, per comparar. Si el fas fora, segur que com a mí­nim el desplaçament i l’estona que ha estat a mirar-s’ho li has de pagar, tot i que no t’ha arreglat res. I a més a més, llavors que has de fer? Anar buscant algun lloc on arreglin escalfadors? I si els únics autoritzats són aquests als que he dit que no? Doncs torna’ls a cridar i torna a pagar desplaçament i històries. A part del temps que hi perds. Resum, que m’ha donat la impressió que fer-te reparador oficial d’una marca és bastant xollo, ja que si no hi ha intrusisme, pràcticament no tens competència. A sobre que el client està desvalgut (necessita l’aigua calenta!), i es baixarà els pantalons més fàcilment a l’hora de pagar.

A veure avui com va la cosa. Us mantindré informats.