1. Just després de registrar-me, només vaig afegir unes poques persones properes, de les quals una és companya d’universitat. Aquell mateix cap de setmana, em van ploure invitacions d’amistat de companys de universitat.
2. Després de publicar el primer post sobre facebook, gent de Catux (deuen ser dels pocs que llegeixen el meu blog :P) també em va agregar.
3. Passats un dies, no se com va ser, però vaig rebre una allau de gent de la EGB. El fet que s’estigués organitzant un sopar per ajuntar-nos després de tants anys deuria ser el detonant que algú em busqués i ho fes saber indirectament a la resta.

En resum, tinc una pila de invitacions per acceptar XD. Però ja tinc definits els diferents grups i permisos, així que ja puc començar a afegir gent tranquil·lament :)

Així, doncs, farà unes dues setmanes que em vaig donar d’alta i vaig afegir algunes amistats. I bé, la veritat és que és una eina amb bastant de potencial. Com a eina de comunicació i d’intercanvi de informació personal (missatges, compartició de multimedia com fotogràfies, comunicació i planificació d’esdeveniments en grup) por ser molt útil, i les posibilitats de moure’s per la xarxa de contactes fins contactar amb una persona d’interés amb la cual no se sap com contactar (antic company de EGB, per exemple) és impressionant. Per exemple, per ara al Saló del Manga:

• Veig que hi ha l’esdeveniment ja definit.
• Em poso en contacte amb alguns amics amb missatges i publicitar-ho.
• La gent s’apunta a l’esdeveniment, de manera que podem saber fàcilment qui hi anirà i quan.
• A posteriori, podem seguir parlant del tema amb missatges, i compartir fotografies i videos.

Malhauradament, crec que l’ús del Facebook s’està desvirtuant, i s’està tranformant en una cosa que no és. Fins i tot, m’atreviria a posar les causes:

• Intent de substituir el correu electrònic. Hi ha gent que ho fa servir com la forma de comunicació a través d’internet per defecte. I senyors, no es poden substituir les pomes per taronjes. Algún missatge ocasional està bé, però no cometeu l’equivocació de fer-lo servir de canal de comunicació principal. Si algú no està d’acord amb aquest punt, que comenti :)
• Coses inútils. Lector de ments, galetes de la fortuna, jocs simplistes, grups de fans de xorrades… En poca quantitat estàn bé, per distreuren’s una mica i fer-nos somriure, però l’abús que observo d’aquests aspectes és aberrant! La part de comunicació “útil” queda perduda en aquest mar de missatges sobre gent que li agrada el pa amb nocilla i d’altres que són fans de la peluquera de la Duquesa de Alba.

Que n'opina l'Arale del Facebook?

• Ei, mireu que cool que sóc. Aquest punt, juntament amb la posibilitat ed xafardejar els que fan els altres, és un dels que ha promogut l’èxit de Facebook. El teu perfil serveix com a finestra al món per mostrar que guai ets, els llocs tant xulos on vas de viatge, les festes més molones a les que assisteixes, i en resum: que la meva vida mola molt! Ni que en realitat sigui una merda. Els que més pequen d’aixó són els adolescents, que avui en dia viuen en un món on les aparences són el més important (TV, et maleeixo!).
• Lligada amb l’anterior, el poc ús de les opcions de privacitat disponibles. Encara no ho he fet, però trobo lògic classificar els contactes en familia, amics propers, coneguts, feina, etc., i regular el contingut del perfil en funció d’aixó. Facebook disposa d’aquesta posibilitat, però tinc la sensació que molt poca gent ho fa servir, i s’estila el “ho ensenyo tot a tothom”. De fet, el punt anterior de “mireu que cool que sóc” afavoreix aquesta compartició desmesurada.

Bé, aquesta ha estat la meva primera reflexió sobre Facebook. I m’ensumo que no serà la última.