Com alguns de vosaltres sabeu, durant la setmana estic vivint ocupant temporalment un pis a Barcelona, amb un parell més d’estudiants. La setmana passada, l’escalfador (perquè calentador és una paraula incorrecta :P) va decidir tocar-nos el que no sona negant-se a mantenir-se encès. S’encenia, però a la que havies d’acabar de fer la volta de la maneta perqué es quedés encès, s’apagava. És curiós, normalment als escalfadors els costa encendre’s, però un cop s’ha aconseguit ja està. A aquest era el revés, s’encenia a la primera però després no volia romandre en aquest estat.

Bé, hi havia enganxat un adhesiu de gas natural amb dos telèfons: un d’urgències i un d’atenció al client. Urgència urgència tampoc era. Per mi una urgència seria un escapament de gas o alguna cosa greu. Aprofito per veure que fins al 2009 no li toca revisió, perfecte. Truco al telèfon d’atenció al client, i resulta que no existeix. Comencem bé. Provo el d’urgències, que si que funciona i em responen. Explico el problema, i em contesten:
– Quina és la marca de la seva caldera?
– Caldera? – Penso jo. Tenia entès que un escalfador i una caldera son coses diferents, que la segona és molt més gran que la primera. A part d’això, li contesto: – Vaillant.
– Ok. Doncs miri, ha de trucar a aquest telefon, XXXXXXXX.
Continue reading →