Com serien les campanades aquest any? Segurament acabaria mirant les de TV3, però no tenia ni idea de quin espectacle tenien preparat, ni des d’on ho farien, ni res de res. El meus dies a l’estranger comportaven haver estat aïllat de la publicitat i promoció de les cadenes de TV, anunciant que xules serien les seves campanades, com les farien, des de on, amb qui, etc etc etc. Bé, sabia que farien un especial Polònia, però res més.

A mesura que avançava la nit, vaig anar descobrint que m’esperaba. Primera sorpresa, els presentadors serien… els homes del temps! Bé, un home i una dona, el Tomàs molina i la Mònica López. Que que guapa anava la Mònica, la vaig trobar molt elegant per l’ocasió. I el Tomàs Molina… doncs no m’hi vaig fixar tant, però diria que també X).

Però el que més em va xocar seria el que “donaria les campanades”, el lloc. Ni més ni menys que la Torre Agbar (a.k.a. la tita de Barcelona). Al principi em feia por. Començaria il·luminada, i a cada quart s’aniria apagant. I després, per cada campanada, es tornaria a il·luminar tota. Però com ho faria exactament? S’il·luminaria tota de cop com un flash? O es quedaria una estona oberta? O s’encendria i s’apagaria un moment, just abans de cada campanada? (Recordem que entre campanada i campanada hi ha un segon i pico de temps). Uf uf, em posava neguitós, em temia que els de TV3, en les seves ànsies de fer alguna cosa espectacular, acabessin fent un trunyo difícil d’entendre.

Afortunadament no va ser així. La torre va començar tota encesa, i a cada quart s’apagava un quart de la torre. Fàcil de seguir. I just després, un cop a les fosques, es va iluminar progresivament, de baix cap a dalt, una filera de finestres darrere una altre, fins que un cop tota iluminada se sentia una forta i clara campanada. Osti que fàcil! D’aquesta manera, no et pilla per sorpresa, ja te la veus a venir! S’apaga tota, i tornar a repetir el procés. Així fins a 12 campanades, 12 grans de raïm.

No puc fer res més que felicitar-los. Per uns presentadors molt carismàtics i trempats, per un espectacle tan diferent a l’habitual (el típic rellotget ja cansa… :P), i sobretot per fer-ho tan fàcil i entenedor, aspecte que molts cops obliden els que munten aquestes coses. Felicitats per aquesta entrada al 2007 TV3.

I ja aprofito: Bon any nou a tots!