Felicitacions a les campanades de TV3

Sachiel — Thu, 04 Jan 2007 22:38:05 +0000

El dia 31 de desembre pel matí arribava a casa després de passar uns dies a un país veí. Sabia que en menys de 24 hores estaria amb un grapat de raïm al davant (12 grans exactament), contemplant la TV que m’indicaria l’entrada del nou any. Però al arribar la nit, em va assaltar un dubte que no havia tingut altres anys.

Com serien les campanades aquest any? Segurament acabaria mirant les de TV3, però no tenia ni idea de quin espectacle tenien preparat, ni des d’on ho farien, ni res de res. El meus dies a l’estranger comportaven haver estat aïllat de la publicitat i promoció de les cadenes de TV, anunciant que xules serien les seves campanades, com les farien, des de on, amb qui, etc etc etc. Bé, sabia que farien un especial Polònia, però res més.

A mesura que avançava la nit, vaig anar descobrint que m’esperaba. Primera sorpresa, els presentadors serien… els homes del temps! Bé, un home i una dona, el Tomàs molina i la Mònica López. Que que guapa anava la Mònica, la vaig trobar molt elegant per l’ocasió. I el Tomàs Molina… doncs no m’hi vaig fixar tant, però diria que també X).

Però el que més em va xocar seria el que “donaria les campanades”, el lloc. Ni més ni menys que la Torre Agbar (a.k.a. la tita de Barcelona). Al principi em feia por. Començaria il·luminada, i a cada quart s’aniria apagant. I després, per cada campanada, es tornaria a il·luminar tota. Però com ho faria exactament? S’il·luminaria tota de cop com un flash? O es quedaria una estona oberta? O s’encendria i s’apagaria un moment, just abans de cada campanada? (Recordem que entre campanada i campanada hi ha un segon i pico de temps). Uf uf, em posava neguitós, em temia que els de TV3, en les seves ànsies de fer alguna cosa espectacular, acabessin fent un trunyo difícil d’entendre.

Afortunadament no va ser així. La torre va començar tota encesa, i a cada quart s’apagava un quart de la torre. Fàcil de seguir. I just després, un cop a les fosques, es va iluminar progresivament, de baix cap a dalt, una filera de finestres darrere una altre, fins que un cop tota iluminada se sentia una forta i clara campanada. Osti que fàcil! D’aquesta manera, no et pilla per sorpresa, ja te la veus a venir! S’apaga tota, i tornar a repetir el procés. Així fins a 12 campanades, 12 grans de raïm.

No puc fer res més que felicitar-los. Per uns presentadors molt carismàtics i trempats, per un espectacle tan diferent a l’habitual (el típic rellotget ja cansa… :P), i sobretot per fer-ho tan fàcil i entenedor, aspecte que molts cops obliden els que munten aquestes coses. Felicitats per aquesta entrada al 2007 TV3.

I ja aprofito: Bon any nou a tots!

Bon Any Nou!

Sachiel — Mon, 02 Jan 2006 10:39:11 +0000

Osti ja som dia 2 i encara no he posat res del tipus bon nadal, feliç any nou i coses així, que ranci que soc a vegades :P. Bé, els que em coneixen ja saben que no soc molt donat a enviar SMS, ni mails, ni trucar gaire. No se perqué, però aquestes coses m’agrada dir-les en persona, quan tens la persona al davant, si no em sembla que ho hagi de fer “perqué toca” (vinga a enviar un e-mail a tots els contactes a la vegada), no perqué realment ho penso.

Que consti que no és una crítica als que ho fan, al contrari, jo he rebut algun SMS/mail felicitant-me i n’estic content. Bé, doncs pels que llegeixin el meu blog (si algú ho fa per iniciativa propia sense que jo li digui ja és un récord XD), espero que esteu passant unes bones festes i que tingueu un feliç any 2006. I que el tingueu ja mateix, no espereu a més endavant eh?

M’explico (ara bé el rollo filosófic). Segur que molts de vosaltres, aprofiteu l’entrada a un nou any per plantejar-vos objectius, pensar sobre el vostre últim any, que voleu fer en el futur, etc. Jo aixó ho faig quan compleixo anys (paranoies meves), però el que us vull dir us serveix igual. El que volem tots, al cap i a la fi, és ser feliços no? Tenir aquella sensació d’estar bé amb un mateix, content del que estas vivint i estàs passant. Doncs bé, crec que hi ha uns punts importants per poder-la aconseguir (buf, parlo com si fos jo aquí una eminencia del tema, que consti que són només opinions personals, consells d’amic a amic):

No hem de buscar la perfecció, no és necessaria. Ningú és perfecte ni ho serà mai, ni cap objecte que pugui fabricar l’home. Tot té sempre uns pros i uns contres. El que s’ha de valorar és que una cosa sigui lo suficientment bona, i si no ho és intentar-ho millorar. Que estem en molt baixa forma? Doncs és un objectiu lloable cuidar-se, de manera que poguem pujar 3 pisos per les escales i no quedar morts al menys. No cal transformar-se en una massa fibrada o super prima amb només ossos (eh noies?) per tal d’estar en un bon estat.
Igualment, hem de valorar el que ens envolta amb aquest baremo. Segur que els familiars/amics/parelles/amants que tenim tenen alguna pega, o més d’una, seguríssim, però també és segur que tenen moltes coses bones, i per aixó estem amb ells. Els podem dir què no ens agrada d’ells, per tal que intentin millorar, però tampoc cal que forcem un impossible i intentem que siguin perfectes, que com he dit abans és impossible. En aquests casos… paciencia i comprensió.

Aixó em porta a un altre punt: el món on vivim és imperfecte i injust. Si, si, no hi ha ningú que ho reguli, ni la sort és una energia equilibrada ni res. Així que podem passar molt males temporades on només ens passen desgràcies, sen’s gira tot en contra… pero les hem de superar. Amargar-nos no servirà de res, s’han d’intentar passar i punto. En aquests casos, tenir a la vora el tipus de gent que comentava abans ajuda.
També, no hem d’intentar arreglar el món en un dia. Hi ha guerres, fam, malalties, moltes coses que no depén de nosaltres directament. No ho podem sol·lucionar, però si adoptar una actitud o fer cosetes que ajudin a millorar-ho. Reciclar, apadrinar un nen, col·laborar al casal d’avis un dia que hi fassin una festa… són petites tonteries que si fan moltes persones es noten bastant.

I per acabar, una frase que potser ja heu sentit anteriorment: La felicitat no és un objectiu, és un camí. Tal com ho sents. No s’ha de viure amb la idea de “ara estudiaré X anys, pringaré molt, per després treballar Y anys 30 hores al dia, i després tindré la vida solucionada i seré tope feliç”. Pos no, segurament seràs un amargat. És correcte fixar-se objectius, estalviar i fer sacrificis de cara al futur, però no hem de deixar que la nostra vida sigui un sacrifici constant per un futur que ni coneixem.
Del que es tracta és que ens poguem llevar cada dia, amb ganes de viure, fer coses i disfrutar-les. El futur és molt incert, així que tot i intentar predir-lo i organitzar-lo (per exemple, jo estudio telecos i espero aconseguir una feina relacionada i guanyar alguns € jeje), doncs s’ha de disfrutar al moment. Coses tan simples com un sopar amb familiars/amics/parelles/amants, ni que sigui un dia de cada dia, o passejar per un parc, llegir un llibre, fins i tot treballar o estudiar, ens han d’omplir i fer-nos sentir millor. Fem desapareixer la idea de “estic buscant la felicitat, que espero que m’arribi en un futur”. La felicitat es troba en el moment que nosaltres volem trobar-la, no cal esperar a res.

Espero que tot aquest rollo us hagi servit d’alguna cosa. Si més no, jo m’he quedat descansat escrivint XD. Tinc la sort de poder dir actualment que soc feliç, si. I us dic un cop més, tot i que depén de vosaltres: Feliç any 2006!

PaPer - Paranoies Personals - Blog d'en Sergi Pons Freixes » any nou

Felicitacions a les campanades de TV3

Bon Any Nou!