PaPer - Paranoies Personals - Blog d'en Sergi Pons Freixes » año nuevo http://www.cub3.net/blog Pensaments, idees, i altres paranoies que em pasen pel cap. Mon, 20 Jan 2014 09:43:16 +0000 en-US hourly 1 http://wordpress.org/?v=4.2.7 Bon Any Nou! http://www.cub3.net/blog/bon-any-nou/ http://www.cub3.net/blog/bon-any-nou/#comments Mon, 02 Jan 2006 10:39:11 +0000 http://sachiel.homelinux.net/wordpress/2006/01/02/bon-any-nou/ Osti ja som dia 2 i encara no he posat res del tipus bon nadal, feliç any nou i coses així, que ranci que soc a vegades :P. Bé, els que em coneixen ja saben que no soc molt donat a enviar SMS, ni mails, ni trucar gaire. No se perqué, però aquestes coses m’agrada dir-les en persona, quan tens la persona al davant, si no em sembla que ho hagi de fer “perqué toca” (vinga a enviar un e-mail a tots els contactes a la vegada), no perqué realment ho penso.

Que consti que no és una crítica als que ho fan, al contrari, jo he rebut algun SMS/mail felicitant-me i n’estic content. Bé, doncs pels que llegeixin el meu blog (si algú ho fa per iniciativa propia sense que jo li digui ja és un récord XD), espero que esteu passant unes bones festes i que tingueu un feliç any 2006. I que el tingueu ja mateix, no espereu a més endavant eh?

M’explico (ara bé el rollo filosófic). Segur que molts de vosaltres, aprofiteu l’entrada a un nou any per plantejar-vos objectius, pensar sobre el vostre últim any, que voleu fer en el futur, etc. Jo aixó ho faig quan compleixo anys (paranoies meves), però el que us vull dir us serveix igual. El que volem tots, al cap i a la fi, és ser feliços no? Tenir aquella sensació d’estar bé amb un mateix, content del que estas vivint i estàs passant. Doncs bé, crec que hi ha uns punts importants per poder-la aconseguir (buf, parlo com si fos jo aquí una eminencia del tema, que consti que són només opinions personals, consells d’amic a amic):

  • No hem de buscar la perfecció, no és necessaria. Ningú és perfecte ni ho serà mai, ni cap objecte que pugui fabricar l’home. Tot té sempre uns pros i uns contres. El que s’ha de valorar és que una cosa sigui lo suficientment bona, i si no ho és intentar-ho millorar. Que estem en molt baixa forma? Doncs és un objectiu lloable cuidar-se, de manera que poguem pujar 3 pisos per les escales i no quedar morts al menys. No cal transformar-se en una massa fibrada o super prima amb només ossos (eh noies?) per tal d’estar en un bon estat.
    Igualment, hem de valorar el que ens envolta amb aquest baremo. Segur que els familiars/amics/parelles/amants que tenim tenen alguna pega, o més d’una, seguríssim, però també és segur que tenen moltes coses bones, i per aixó estem amb ells. Els podem dir què no ens agrada d’ells, per tal que intentin millorar, però tampoc cal que forcem un impossible i intentem que siguin perfectes, que com he dit abans és impossible. En aquests casos… paciencia i comprensió.
  • Aixó em porta a un altre punt: el món on vivim és imperfecte i injust. Si, si, no hi ha ningú que ho reguli, ni la sort és una energia equilibrada ni res. Així que podem passar molt males temporades on només ens passen desgràcies, sen’s gira tot en contra… pero les hem de superar. Amargar-nos no servirà de res, s’han d’intentar passar i punto. En aquests casos, tenir a la vora el tipus de gent que comentava abans ajuda.
    També, no hem d’intentar arreglar el món en un dia. Hi ha guerres, fam, malalties, moltes coses que no depén de nosaltres directament. No ho podem sol·lucionar, però si adoptar una actitud o fer cosetes que ajudin a millorar-ho. Reciclar, apadrinar un nen, col·laborar al casal d’avis un dia que hi fassin una festa… són petites tonteries que si fan moltes persones es noten bastant.
  • I per acabar, una frase que potser ja heu sentit anteriorment: La felicitat no és un objectiu, és un camí. Tal com ho sents. No s’ha de viure amb la idea de “ara estudiaré X anys, pringaré molt, per després treballar Y anys 30 hores al dia, i després tindré la vida solucionada i seré tope feliç”. Pos no, segurament seràs un amargat. És correcte fixar-se objectius, estalviar i fer sacrificis de cara al futur, però no hem de deixar que la nostra vida sigui un sacrifici constant per un futur que ni coneixem.
    Del que es tracta és que ens poguem llevar cada dia, amb ganes de viure, fer coses i disfrutar-les. El futur és molt incert, així que tot i intentar predir-lo i organitzar-lo (per exemple, jo estudio telecos i espero aconseguir una feina relacionada i guanyar alguns € jeje), doncs s’ha de disfrutar al moment. Coses tan simples com un sopar amb familiars/amics/parelles/amants, ni que sigui un dia de cada dia, o passejar per un parc, llegir un llibre, fins i tot treballar o estudiar, ens han d’omplir i fer-nos sentir millor. Fem desapareixer la idea de “estic buscant la felicitat, que espero que m’arribi en un futur”. La felicitat es troba en el moment que nosaltres volem trobar-la, no cal esperar a res.

    • Espero que tot aquest rollo us hagi servit d’alguna cosa. Si més no, jo m’he quedat descansat escrivint XD. Tinc la sort de poder dir actualment que soc feliç, si. I us dic un cop més, tot i que depén de vosaltres: Feliç any 2006!

    ]]>     http://www.cub3.net/blog/bon-any-nou/feed/ 3