Fa un temps que prefereixo les series i pel·licules d’animació que les d’actors de carn i ossos. Tant les d’animació clàssica (que cada cop fan més ús de les noves tecnologies) com les generades íntegrament per ordinador.

Si algú pensa que soc un infantil, va molt equivocat. Hi ha pel·licules i sèries d’animació amb guions dramàtics i/o enrevesats comparables a la casa de la pradera o Matrix. O violents fins a punts que deixen en ridicul Kill Bill. Així que treiem-nos del cap la idea de que els dibuixos són per nens, d’acord? A més, un actor virtual sempre seguirá més el guió i conseguirá expressar més correctament el que ens vol fer arribar el director/guionista realment, no hi afegeix res extra o ni ho desvirtua.

I la llibertat de recrear escenes? Desapareixen tots el límits físics, és possible crear la casa, paisatge, planeta que volguem sense haber-nos de deixar una pasta en escenografia o efectes especials. Perqué aquest és un altre punt, els efectes especials. En una pel·licula convencional, tot i que cada cop són més realistes, pots distingir que és real i que són efectes especials. En una pel·licula d’animació, els efectes especials estan fets de la mateixa esencia que la resta de personatges i entorn, de manera que aquests queden més ben integrats com un conjunt.

Tot aixó contribueix a una major creativitat i possibilitat d’expressió. Si el personatge ha de fer una cosa, la fará per inverosímil que sigui. L’actor no hi posarà pegues ni ho farà diferent com teniem pensat, ni cap llei física impedirà que ocorreixi el impossible.

Motius perque m’agrada més l’animació? Primer de tot, l’expresivitat. He arribat a sentir més sensacions amb les cares i moviments de personatges ficticis que no actors reals. A més, la pasta no se l’endú un superactor famós, si no que queda repartida en el grup d’animació (que segur que hi posen més ganes que l’actor de torn). Per aixó, es pot donar més importància al guió, una de les coses poc valorades en moltes pel·licules de les cartelleres.