Molts pensem que tots els xinos són iguals. És més, ens costa fins i tot diferèncias un xinés d’un japonés o un coreà. I el mateix ens passa amb els negres, els veiem casi tots iguals. Racisme? Que va, simplement es que no tenim la ment prou entrenada.
Continue reading
Scientific League
No m’extranya que el món vagi malament. I molt menys que el nostre país també vagi com va. Jo respecto el futbol, de la mateixa manera que respecto tots els esports. No hi estic pas en contra, ja que si no no hi jugaria en un terrós quan anem amb la colla a una masia a fer el dropo. Del que estic en contra és de tot el sistema/negoci/gilipollada que s’ha montat al seu voltant. Si es destinessin tots aquests diners a altres fins com canviarien les coses.
Buidant la ment
No estic massa posat en filosofia oriental, tot i que m’agradaria (algun dia m’he de culturitzar més d’aquestes temes), però em sona que hi ha el que es coneixen com a mantres, que són repeticions de paraules o oracions per entrar en un estat de buidar la ment.
Venent gat per llebre
La PSP fa llufa. No de forma espectular, ja el marketing és el marketing i tenen el públic molt ben domesticat gràcies a les PS’s, però no els va pas el negoci com s’esperaven.
Pixels millors que actors
Fa un temps que prefereixo les series i pel·licules d’animació que les d’actors de carn i ossos. Tant les d’animació clàssica (que cada cop fan més ús de les noves tecnologies) com les generades íntegrament per ordinador.
Ja ha arribat la calor!
Per Barcelona, d’un dia per un altre, han aparegut xiringuitos de gelats. La gent va més lleugera de roba, sobretot les noies }:) . En alguns establiments la gent s’amuntega per tal d’aconseguir el primer cucurutxo de la temporada. A la platja ja hi ha gent en banyador, i als migdies la gent hi peregrina amb l’entrepà o el tupper de dinar als dits.
Continue reading
Mesurant el temps (I)
Ja torno a escriure! Encara no puc dir que hagi acabat el PFC, ja que em falta fer la presentació, però al menys disposo de prou temps com per dedicar-me a altres coses. I en els meus viatges pel metro, que son les meves estones de pensar en paranoies (si si, no llegeixo ni hi faig res més útil :P), doncs m’he adonat que no entenc com mesura l’esser humà el temps. Si més no, com el mesurem a occident.
I’m still alive!
Heyyyy lectors de PaPer, no us penseu pas que us deixo a l’estacada! El que passa és que he d’entregar el meu PFC el 23-24 d’aquest mes, i vaig molt malament de temps :S. Total, que com que estic tot el dia posat en el projecte, doncs no tinc temps per deixar que se m’en vagi l’anxoa X). Bé, una mica si, però no tant com voldria. Quan pugui posaré un post sobre la manera que tenim a occident de mesurar el temps, que no m’acaba de convencer :P.
Emergència al metro
Tranquils, aquest post no és sobre cap accident ni situació d’alarma, si no sobre el que es coneix com a sistemes emergents. Pels que no sapigueu que és, doncs un sistema emergent és un conjunt d’individus, cadascun amb un interesos propis, que mitjançant amb interrelacions fa locals, fa que s’acabi actuant com una sola entitat organitzada. I he observat que aixó passa al metro de Barcelona.
Que ens aporta la tele
N’hi ha que classifiquen la tele d’una pèrdua de temps, un invent del dimoni, un rentacaps, i mil coses dolentes més. D’altres en canvi l’adoren. Arriben a casa i necesiten encendre-la ni que no la mirin, sense importar el que hi estiguin fent, o que s’hi passen hores enganxats. Jo fa un temps era dels que la criticava sense contemplanciosn, però després de ser una mica més realista i reflexionar-hi, doncs admeto que és com tot, amb coses bones i coses dolentes.