Aquest divendres, mentres feien anuncis durant el debat polític a TV, fent zapping vaig enganxar un tros de una pel·lícula a la 2 que deia una cosa com aquesta (modificada per la meva mala memòria i aportacions personals):
Si l’ésser humà és fruit de l’evolució, fruit d’una casualitat, d’un conjunt de fenòmens químics i físics determinats, i tenim aquesta capacitat de crear coses tant tecnològiques com una xarxa de comunicació mundial o tant abstractes com la música, disposem d’autoconsciència, de socialitzar i establir vincles emocionals… és meravellós.
Si l’ésser humà és fruit d’un ésser superior que ens ha creat deliberadament, potser a imatge i semblança seva, i tenim aquesta capacitat de destrucció, plens de sentiments negatius com l’egoisme, ofegant la resta del planeta com una plaga… és patètic.
Huuolaaa!
Estic inspirat, i no he pogut estar-me de dir-hi la meva :p
No em sentireu gaires cops defensar la religió (D&D apart) [parlo de la religió perquè només estic ínfimament versat en una]. Però també podríem dir (gairebé fent només un copy-paste):
Si l’ésser humà és fruit d’un ésser superior que ens ha creat deliberadament, potser a imatge i semblança seva, i tenim aquesta capacitat de crear coses tant tecnològiques com una xarxa de comunicació mundial o tant abstractes com la música, disposem d’autoconsciència, de socialitzar i establir vincles emocionals… realment aquest ésser superior és increïble.
En canvi, si l’ésser humà és fruit de l’evolució, fruit d’una casualitat, d’un conjunt de fenòmens químics i físics determinats, i tenim aquesta capacitat de destrucció, plens de sentiments negatius com l’egoisme, ofegant la resta del planeta com una plaga… l’evolució és una merda.
Siguem qui siguem, vinguem d’on vinguem, l’esdevenir d’aquest món ara mateix està a les nostres mans, a les mans de cadascú de nosaltres. Aquestes decisions són les que fan que valgui la pena la nostra existència, o que el millor seria la nostra no-existència. Siguem qui siguem, vinguem d’on vinguem.
Ueee, un comentari! Passada l’euforia inicial, afegeixo:
En el cas de siguem com som a causa de l’evolució, no ho trobo pas una merda, ja que l’objectiu “natural” de tota espècies és expandir-se. Hi ha molts altres éssers paràsits, i fins i tot virus, que deixen el seu hoste fet caldo. Potser així acabarem, destrossant la terra, i els que s’ho poguin permetre viatjant a l’espai buscant nous emplaçaments on expandir-se, Jum, aixó ja sona a Sci-fi X)
De totes maneres, espero amb la meva reflexió no incitar a una actitud passiva, si no a ser actius i que cada un es forgi el seu propi destí.
Si se’m permet, hi donaré una mica més de volta.
Primer de tot, deixeu-me aclarir el que em sembla és un malentès: en cap moment la meva opinió s’ha acostat a “l’evolució és una merda” (i tampoc gens a “aquest ésser superior és increïble”). Aquestes dues frases eren “frases protesta”, motivades pel que entenc una falta absoluta d’objectivitat del comentari que sortia a la peli de La 2.
Després, deixeu-me observar que certes actituds nostres no són pròpies d’una evolució (almenys una evolució natural, basada en una selecció dels individus [i les seves actituds] més profitosos per a la subsistència de l’espècie), o si més no a mi em sembla que hi estan allunyades (puc estar completament errat, és clar). Psicòpates que maten a tort i a dret, homes que es carreguen a dones (acceptem-ho, hauria de ser al revés: si queden molts homes i una dona, poca possibilitats li queden a l’espècie; si queden moltes dones i un home les possibilitats es multipliquen; no entraré en detalls :p), clixés col·locats de forma completament “no evolutiva”, destrossa del medi ambient a gran escala només per lleure (camps de golf, cotxes, tabac, caça furtiva per col·leccionar,…), explotació de persones (infants inclosos) i medi ambient per a què un empresari redueixi costos i pugui anar quan li sembli a la seva casa de muntanya amb el seu flamant “touareg” (o altre cotxe per defecte de no molt baix consum que diguéssim), jugar a golf i esquiar (en unes pistes d’esquí que han sacrificat alguna que altra muntanya, i un llac per a crear neu), i no segueixo no ens anem a deprimir :P
Bé, la veritat és que més de la meitat de les nostres actituds actuals em semblen completament anti-evolució (repeteixo, evolució natural). Amb tot, no vull malentesos, no estic dient que deixem de fer-les (de fet jo mateix diàriament tinc moltes actituds anti-evolucionistes, com la que estic realitzant en aquest mateix moment), si no que almenys en siguem conscients de les repercussions de les nostres actituds i no siguem hipòcrites a l’hora de realitzar-les, que sapiguem que estem anant contra l’evolució (o contra Déu, jeje. O potser no contra Déu, ja que si moltes de les nostres actituds no són evolucionistes, potser és que un “algu” superior ens les ha inculcat, i som fruït d’una evolució i de la intervenció d’aquest “algu” XD).
I ho deixo estar aquí, que ja n’hi ha hagut prou.