Molts pensem que tots els xinos són iguals. És més, ens costa fins i tot diferèncias un xinés d’un japonés o un coreà. I el mateix ens passa amb els negres, els veiem casi tots iguals. Racisme? Que va, simplement es que no tenim la ment prou entrenada.
El cervell humà no funciona com un ordinador, mitjançant seqüencies que prenen una decisió a partir de valors de variables concretes. Funciona amb el que es coneix com a reconeixement de patrons. Per aixó som tant superiors a les màquines en alguns aspectes (reconeixements de cares, per exemple), però tant poca cosa amb d’altres com càlcul numèric. No som ni millors ni pitjors, sino diferents.
A que treu cap això? Doncs que per qué aquest sistema de reconeixement de patrons funcioni se l’ha d’entrenar. Portem tota la vida veient cares d’occidentals (no entrem en temes de raça eh? utilitzo el terma occidental per simplificar), de manera que som capaços de captar els detalls que els diferencien entre ells. En canvi, quan veiem un oriental, són tan grans les diferències respecte el que coneixem com a cara estàndar, que ens fixem només en els detalls més significatius. Llavors, quan veiem un altre oriental, segurament compartirà aquests grans trets diferenecials, de manera que ls veiem iguals, ja que no ens hem fixat en els petits detalls.
Uf, espero no complicar-ho molt i que s’entengui. Un cas similar passa amb els bessons per exemple. Quan acabes de conèixer uns bessons, saps diferènciar els bessons de les altres persones, però no entre ells. Fins que no portes un temps amb ells, el teu cervell no és capaç de captar els petits detalls que els fan realment únics.
Així que es tracta tot d’un problema d’entrenament. D’entrenar el nostre cervell a comparar trets en els quals no està acostumat a fixar-se. Així que si aneu a un xino i veieu tots els cambrers iguals, tranquils que no son clons ;).