Para volver a avivar estas temáticas, nada mejor que hacer publicidad de un sorteo de miniaturas. Vale, no es de forma desinteresada porque al hacerlo tengo más posibilidades de ganar, pero no les voy a hacer ese feo :P.

A lo que iba: el blog sobre miniaturas Dragones y Castillos, para celebrar que cumplen dos años, han montado un sorteo más que digno para sus seguidores. Participar es facilísimo, pudiendo hacerlo simplemente dejando un comentario en la web o siguiéndolos en twitter. ¿Y los premios? Fuá los premios. Una miniatura del Asesino de Shadowcrafter pintada por Iguazzu (que bien quedaría en mi estantería). Otro: una caja Starter Pack del juego Némesis de Zenit Miniatures. Y, por si fuera poco, un manual y una miniatura de Carnevale de Vesper-on Games. Tres premios, tres posibilidades de llevarse algo.

¿Aún estás leyendo este post? :)

Logo de El Autómata

Hoy he estado ojeando la web de una nueva editorial rolera, El Autómata, que hace días que lo tenía pendiente. Para los que esto del rol os suene a chino, podéis hechar una ojeada a mi antiguo post sobre que es un juego de rol. El resto, podéis seguir leyendo sin miedo :).

El Autómata es una editorial que aún se está gestando, no tienen nada publicado, pero lo poco que he leído de ella me ha gustado mucho. Por un lado, parece que sacarán sus productos en papel y en formato electrónico (ebook), cosa que creo que por el momento ninguna editorial española se ha atrevido a hacer. Además. y más importante,  su primera intención no es sacar juegos del modo tradicional, con Manual Básico + Suplementos varios, sino sacar lo que ellos llaman Ready To Play (RTP). La idea de estos RTP es que sean un solo libro, con todo lo necesario para jugar una partida de una sesión o unas pocas. No se trata una aventura para un juego ya conocido lista para jugar, es una conjunto de reglas + ambientación + descripción de los personajes + aventura lista para jugar sobre un juego nuevo (bueno, el propio libro es el juego, no hay nada extra).

Espero y deseo que tengan mucho éxito en este tipo de producto. Y no lo espero de “I hope”, es un espero de “I expect”. Por dos razones:

• A los “mayores”, nos suele faltar tiempo para jugar. Nos encanta leer, preparar aventuras, etc. pero las obligaciones de la vida nos impiden dedicarle tanto tiempo como nos gustaría. Encima, la dificultad de quedar varios amigos de forma regular también se vuelve una tarea más complicada que poner Telecinco y que no hagan telebasura. Estos RTP nos permiten poder prepararnos la partida con poco tiempo, y solventarla con un número razonable de sesiones.
• Los jóvenes, está generación que veo tan perdida, no quieren currarse las cosas. Quieren algo de abrir-y-listo, plug-and-play, pago-y-juego. Solo hace falta ver el éxito de las consolas, o como los juegos de miniaturas prepintadas ganan terreno a las tradicionales de plomo  (o plástico) sin pintar. Con los RTP, tendrian algo como lo que buscan, que lo compran, llegan a casa, el director se lo lee en ¿una tarde?, y al dia siguiente quedan todos para jugar. Quizá eso de leer una tarde ya es pedirles demasiado… :\

El principal “pero” que veo a la editorial, es que están muy volcados a la red. Eso no es malo de por si, es malo si olvidan que el tanto por ciento de roleros asiduos a Internet es muy bajo comparado con los roleros no-Interneteros. Es más, yo soy de la opinión que los juegos de rol, para triunfar, deberían de someterse a campañas de markéting y hacerse llegar al gran público. Publicitar-los y venderlos a través de tiendas no especializadas, como Fnacs o el Corte Inglés. Pero bueno, eso ya es otro tema, mejor otro día…

Para acabar, os recomiendo que vayáis a su web, que tienen una encuesta abierta para ver que productos sacan primero (un ejemplo más de esa interacción con la red que os comentaba).

Las actividades que habias este año eran:

• Ludoteca. Tu llegas, te pillas un juego del montón que tienen en unas mesas, y te pones en una mesa a jugar con tus amgos o con quien sea. Cuando acabas, devuelves el juego y dejas la voluntad en un pote. Repite tanto como quieras. Los juegos eran juegos de tablero y alguno de cartas.
• Partidas organizadas. Había partidas organizadas y demostraciones de juegos de rol, de estrategia, de mesa, tiro con arco, softcombat… Estas tenían un horario fijo, y habia que apuntarse previamente al módico précio de 1 €.
• Tienda. Pues eso, una sección llena de literatura, libros de rol, cómics, juegos de mesa, para comprar. Creo que había chollos, cosas antiguas, descatalogadas, etc.
• Subastas. Presenciales y por Internet.

Si os dais una vuelta por la web, encontrareis con detalle todo lo que hicieron, que seguro que me dejo alguna cosilla que vale la pena remarcar.

This online store is all a fan of comics, videogames, films, and any fantasy related product can dream. Lots and lots of merchandising and figures of lots and lots of themes can be found here. I looked for Halo 3, and I found not just figures, also replicas of the weapons, that use lasers and detectors to play with it! Looked for Soul Calibur: they had figures. Even old toys like the Masters of the Universe and G.I.Joe!

But there is some “but”s: Some items are not new, they all second hand. Fortunately, the status is fully detailed, and clearly identified. On the other hand, for the new items, you can choose to pay 2$ extra and have a product with a very good case, chosen carefully, so it can be exposed without even opening the box. Another problem is the sipping costs. These items are usually heavy, and it increases the price very fast, depending on the object. I tryed to make a order with two Halo figures, and the price was 50$, 25 for the figures and 25$ for shipping :S.

Apart from this, the store and its catalogue are amazing. It is running since 1997, and with the nice opinions I have heard, I trust them. I suspect I will not have any problem telling others what I want for Christmas this year…

Per començar, parlarem del terreny de joc. Tenim un taulell de, per exemple, 120×120 cm. La decorem de forma semblant a una maqueta de trens/escalextric/elqueseusocudeixi, amb arbres, alguna muntanya, roques, algun edifici… tenint en compte l’escala de que l’alçada normal de una persona serien uns 3 cm. Ok, aquí serà on jugarem.

Ara imaginem que cada jugador té una llista de exercit. Aquesta té el format:

Tipus de soldat – Moviment – Potencia d’atac – Defensa – Cost

De manera que tenim diferents soldats, cada un amb característiques diferents. Les característiques podrien ser números del 1 al 10, menys el cost que podria ser de 1 a 100. Llavors, parles amb el teu amic i decidiu a quan punts voleu jugar. Per exemple, a 350. Llavors, esculls els soldats que tu vulguis de la teva llista, de manera que el seu cost sumi com a molt 350. Pots utilitzar pocs soldats amb bones característiques, o molts de més dolents, o un mix… És com si als escacs, en comptes de començar tots amb les mateixes peces, poguessis augmentar/disminuir el seu nombre seguint unes regles.
Cada soldat estarà representat per una miniatura concreta, intentant aportar realisme al joc. Normalment el fabricant del joc té a la venda miniatures que representen aquell tipus de soldat. Tu les compres, les montes, i les pintes com bonament puguis :)

Un cop cadascú ha dissenyat el seu exercit, es tira un dau, i el qui guanya decideix qui comença. El qui comença decideix a on vol desplegar les seves tropes, desplega primer, i té el primer torn. No t’atabalis, ara explico amb més detall aquests conceptes.

El desplegament és simplement posar les miniatures sobre la taula. S’escullen dos costats oposats de la taula, i cada jugador posa les seves miniatures fins a 25 cm d’una de les vores de la taula. Primer un posa totes les miniatures, i després l’altre les seves al cantó oposat.

Fet aixó, ja es pot començar a jugar! I com es juga? Doncs un exemple de regles:

• Es juguen torns saltejats, primer un jugador i després l’altre. Es juga tants torns com vulguin els jugadors, o fins que un es rendeixi.
• Durant el torn d’un jugador, aquell jugador pot activar cada una de les seves miniatures una vegada.
• Quan s’activa una miniatura, aquesta pot moure (la quantitat de cm especificada en la seva característica de moviment) i atacar a una miniatura que tingui a 1 cm o menys d’ella. També pot córrer (moure el seu moviment x2) i no fer res més.
• Quan s’ataca una miniatura, es realitza una tirada de dos daus de 6, i se li suma la característica de Potencia d’atac de la miniatura atacant. Si el resultat és superior a la característica de Defensa de la víctima, aquesta és destruïda i es retira del joc.

No molt complicat oi? Es tracta de moure les teves miniatures a través del camp de batalla i eliminar les del contrincant. Com jocs d’estratègia d’ordinador com el Age of Empires o Warcraft, però per torns en comptes de tots a la vegada (en temps real, que en diuen).

Doncs el joc de exemple que us he posat no és tan diferent del jocs reals que es troben al mercat. Seran més complicats, però també més divertits i amb més varietat. Les miniatures poden portar diferents tipus d’armes, cos a cos o a distància, fer més accions que només atacar o còrrer, actuar varies miniatures a la vegada formant una unitat en comptes d’anar per lliure… Cada joc és un món.

A més a més, és un hobby molt complert. Montar les miniatures, conversionar-les (modificar-les al teu gust, rollo tunning XD), pintar-les, etc.; ja és casi un hobby per si sol. Si t’agrada el tema de les manualitats, també et pots dedicar a crear escenografia pròpia i currar-te una bona taula de joc (tot i que jo alguns cops he jugat a la taula de la cuina, amb llaunes i llibres com a elements de terreny ^^U). I la part més lúdica, la del jugar, implica que coneixis gent nova amb qui jugar o comentar tàctiques, la possibilitat d’assistir a actes com torneigs o lligues, i a sobre són un desafiament intel·lectual molt interessant!

Pels interessats en el tema, i que us hagi picat la curiositat, d’aquí uns dies faré un mini resum sobre alguns dels jocs que us podeu trobar a les botigues.

Xauuuu!

Una manera molt fàcil d’entendre que és un JdR, és fer una analogia amb els jocs d’ordinador. Antigament sempre es recorria al teatre com a analogia, però m’arriscaré a fer-ho des d’un nou punt de vista.

Segurament que tots heu jugat, o al menys heu vist coneixeu algun d’aquells jocs d’ordinador o de consola (que també n’hi ha, però molts menys), on controles un personatge i has d’anar fent aventures, ja sigui futurista, o fantàstic rollo edat medieval amb elfs, nans, i altre fauna. En aquest joc, el personatge té unes característiques que el defineixen, com Força, Resistència, Intel·ligència, etc. En funció d’aquestes característiques, fas més mal, esquives millor, etc. També sols disposar d’un inventari, de manera que durant el joc pots equipar-te amb diferents armes i armadures, prendre pocions, utilitzar claus i altres objectes, i qualsevol cosa amb algun ús concret. A mesura que avancem en el joc i vencem als enemics, el personatge guanya experiència, va incrementam les seves característiques i guanya nous objectes per ser “millor”. Un exemple d’aquest tipus de joc podrien ser els famosos Diablo de Blizzard, el Neverwinter Nights , el Line Age o molts altres que n’hi ha tants que ara no m’en ve cap al cap XD.

Esteu tots situats? D’acord. Doncs ara imagineu-vos que desapareix el monitor del ordinador. Tota la informació sobre el vostre personatge està plasmada en una fulla de paper, que anomenarem fitxa de personatge. Informació extra com el seu color d’ulls, llenguatges que coneix, també s’hi poden afegir. I a més de totes les habilitats combatives, afegim-hi habilitats extres. Per exemple, capacitat de practicar primers auxilis, o de falsificar un document, o de nadar, o de conduir un vehicle. Totes aquestes noves habilitats també tindrien un valor numèric per quantificar lo bons que som en elles.

Segon pas, imagineu que no esteu jugant sols. Com si fos un joc online, hi ha altres jugadors. En aquest cas, serien amics vostres asseguts a la mateixa taula, cada un amb la seva corresponent fitxa de jugador.

I alguns pensareu: Però… si no tenim mapa, ni música, ni adversaris a qui enfrontar-nos, que fem? Com sabem on som? Estic perdudissim! Tranquils tranquils, aquí és quan apareix la figura del Director de Joc, a.k.a. Master. El Master és qui s’encarrega de controlar la resta del món, i descriu als jugadors que veuen, que senten, tot el que els envolta. Això inclou tant als elements passius com els paisatges (per exemple, la descripció del camí que estan fent els personatges per anar des de la seva ciutat natal fins al castell on els ha convocat el Rey encara no saben perquè), com als personatges amistosos (amics dels personatges, familiars, el tabernero de la posada on passaran la nit, la cambrera joveneta que els serveix les cerveses), com els enemics (la banda d’orcs i goblins, o el mafiós que t’espera darrera la porta).

Recapitulem: Tenim un personatge detallat, que en funció del que passi al seu voltant (el que ens comuniqui el master), podem triar que volem que faci. Si per exemple estem fent el camí que comentàvem abans d’un poble fins un castell, i el master ens relata que de cop apareix davant nostra una colla de goblins, doncs podem desenfundar l’espassa i llançar-nos-hi de ple, o si tenim un arc començar a fer de Legolas, o simplement fugir corrents cames ajudeu-me :). O si no tenim armes, podem agafar una pedra del terra i llançar-la, o amb company fugir per parar-los una trampa més endavant. Aquesta llibertat no la teníem en els jocs d’ordinador eh?

Només queda una petita cosa per solventar: No us deu agradar gaire que el Master digui “el teu cop d’espasa ara falla el cop”, “la pedra que has tirat ha passat molt arran del seu cap, però no l’ha tocat”, o “al baixar corrent per aquesta costa tan empinada i plena de pedres has relliscat i t’has fotut de cap” simplement perquè a ell li vingui de gust oi? Que una persona controli actes tan atzarosos li trauria tota la gràcia al joc. Doncs aquí entren els daus. Els daus ens proporcionen aquest factor d’atzar necessari perquè hi hagi diversió. Com quedaria la cosa al final? Un mini-exemple de partida:

El Master diu:”En el teu tranquil camí cap al castell, mentre anaves mirant els núvols de l’oest que anuncien pluja cap a la tarda, es planten de cop davant teu un parell de goblins vestits amb pells plenes de pols. Pel moviment de les dagues que acaben de desenfundar, sembla que no siguin molt amistosos”.

Jugador: “D’acord, desefundo la meva espasa curta i em llanço sobre el que tingui més a prop”.

Master: “A veure… mous 6 peus en un torn, per tant corrent hi arribes de sobres. Tira per veure si el toques. Com que tens una habilitat de lluitar amb l’espasa de +3, i ell té una esquiva de +7, has de treure al dau un 4 o més (3 de l’habilitat + 4 del dau >= 7 d’esquiva)”

Runrunrunrun. Roden els daus i treu un 5.

Master: “Molt bé, el toques. Ara tira per veure quan de mal li fas. Serà  un dau de 6 cares (1d6) més la teva força (+1). Osti quina sort, has tret un 6. Per tant, li fas 7 punts de mal, més que suficients per carregar-te’l. L’altre, al veure com t’has carregat al seu company, en comptes de fugir només té sed de vengança, i es llança sobre tu intentant tirar-te al terra.”

…

Bé, un exemple molt curt, però espero que aquesta escena de combat hagi servit per clarificar les idees. Si us pica la curiositat i voleu provar de fer alguna partida, el millor és que trobeu algú que us en pugui fer alguna partida introductòria. Al mercat hi ha molts jocs i manuals, i al principi pot ser una mica liant. Jo mateix, tot i que fa anys que no jugo, no em faria res fer una mini partida per algú que volgués provar-ho. Si no, a males, us podeu deixar aconsellar pel dependent de la botiga, que si es mereix minimament el seu lloc de treball hauria de saber-vos guiar bé.

En un futur post, parlaré dels jocs d’estratègia. Siau!