Afaitar-se essent vampir no és cosa fàcil.

Pel que fa als granets i irritacions, si que em noto que m’han disminuït. De fet, la irritació és quasi inexistent. A la part del coll encara surten alguns granets, però ni de bon tros com abans, i solen ser només puntets vermells (que dintre del que cap, no és el més antiestètic que et pot arribar a sortir a la cara :P).

Sobre la barba, doncs no ens enganyem, surt abans. Fins i tot el mateix dia que t’has afaitat no vas amb “cara de nen”, però es nota que t’has afaitat recentment. Per qualsevol situació que l’etiqueta requereixi anar afaitat (una presentació en un congrés, una reunió important a la feina, una cita amb una noia), compleix perfectament.

I, l’últim valor afegit que no havia contemplat al principi, és la disminució de temps. Tardo molt menys a afaitar-me, el que fa que se’m faci molt menys feixuc el procés. Abans afaitar-me dos cops a la setmana em feia mooolta mandra, en canvi ara no em fa res.

En conclusió, si sou dels que teniu problemes amb la barba i/o pell, proveu-ho durant uns dies i ja veureu com segurament la cosa millora.

Aquesta és la que faig servir jo.

Tinc un problema, (entre d’altres) i és que tinc un pèl de barba molt gruixut i abundant, i una pell molt sensible. Confirmat per dermatòlegs. Resultat? Afaitar-me és una odissea. En el moment, jo no hi pateixo massa, però en acabat, se’m posa tot ben vermell i apareixen milions i milions de granets, com si fossin constel·lacions d’una nit infinita. Bé, potser m’he passat una mica ara. Però és molt emprenyador i poc estètic.

Una de les coses que em van recomanar va ser no afaitar-me a contrapèl. Ho vaig provar un cop, i vaig pensar: WTF, si sembla que no m’hagi afaitat! Quina tonteria, ja que m’hi poso prefereixo fer-ho bé. Així que vaig seguir afaitant-me com sempre. Intentava no castigar tant la pell com abans, però a tots ens agrada que ens quedi la pell 100% fina com el culet d’un nadó.

Ara ja fa unes setmanes, suposo que degut al canvi d’aires i d’alimentació,  se m’ha empitjorat el problema un altre cop. Com si fos un adolescent, vaig lluint un meravellós puntejat al coll i en menor part a la cara. I ni sabons ni gels ni cremes ni punyetes, no marxen. Per tant, doncs, anem a provar de canviar l’hàbit d’afaitar. he començat avui mateix, i de moment la pell sembla que n’està més agraïda. No m’ha quedat cara de nen (sense pèl), però aquesta ombrejat gris a la mandíbula tampoc queda del tot malament, no? (ara necessito l’opinió d’alguna noia :P)

I no, no penso posar fotos en primer pla, la meva privacitat i dignitat té uns límits tot i que no ho sembli XD

Molts cops em passaven pel cap coses que volia provar, però decidia deixar-les per més endavant per mandra, o simplement me n’oblidava i no hi pensava més. Fa un temps que soc més organitzat que abans, i gràcies a que utilitzo l’Springpad amb la metodologia GTD, m’apunto qualsevol cosa per insignificant que sigui. Avui he decidit, doncs, agafar algunes d’aquestes fites/experiments i portar-les a terme d’una vegada.

Noticies? Em subscric als RSS que trobi interessants.

Pel·lícules i series? Me’n vaig al cinema o les llogo/compro per veure-les a casa.

Tot i així, reconec que hi ha alguns programes que no entren a les dues categories anteriors i que són interessants, sobretot de TV3, com el Quèquicom. Però avui he trobat la sol·lució: estan disponibles per podcast. Pel que veig, sembla que totes les produccions pròpies estan per descàrrega, així que si es vol anar seguint algun programa és tant fàcil com anar descarregant-lo periòdicament per consumir-lo quan vingui de gust.

Coneixia de fa temps de l’existència de 3 a la carta per poder-ho veure online, però aquest sistema de distribució és molt més còmode pel seguiment habitual.

Ara només m’he de plantejar si em surt millor de preu una bona TV o un projector + altaveus.

497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret

És bastant interessant l’augment dels anys 1950-1990. Hauria de revisar els meus coneixements d’història, però estic quasi segur que està relacionat amb l’arribada d’immigrants del sud de la península (sí, abans els immigrants eren gent del propi país).

És bastant interessant l’explosió de població a partir del 1950. Em sona que Sant Joan havia rebut molta immigració del sud de la península, però d’allò ja fa temps i sembla que la tendència creixent segueix… potser ara és deguda a la immigració de fora de la península? O simplement, que els Sant Joanencs procreem molt :D

M’ha sorprès molt, em pensava que això només ho volien fer a ciutats grans, com vaig veure que feien a Barcelona, però si ho han arribat a fer a Sant Joan és que ho volen fer a tot arreu… impressionant.

Peró a nivell general, he passat una bona estona i estic molt content d’haver-hi anat. Us animo a tots a que hi aneu, us entretingueu una estona, i de pas els ajudeu a poder-se pagar el viatge ;)

I per acabar de promocionar-los i que vegeu què us perdeu si no hi aneu, uns vídeos. Estan gravats amb el mòbil i amb un pols de pena, perdoneu per la mala qualitat:

Després vaig descobrir que podia fer zoom…

Un més:

I l’acomiadament, tots uns artistes!

De fet, el que és molt útil (sobretot si t’has de moure amb moto) és la imatge del radar que es pot consultar per la web de Meteocat. Amb aquesta imatge pots veure exactament a on està plovent i amb quina intensitat d’una ullada ràpida. Però la pàgina de Meteocat no està molt optimitzada per terminals mòbils, i vaig pensar que era una llàstima malgastar tants kilobytes només per fer una ullada ràpida d’una imatge.

Així, doncs, m’he fet una pàgina per consultar el temps des del telèfon, que mostra de forma ràpida els mateixos mapes de Meteocat. L’únic que em queda pendent és millorar el tema de la predicció a 8 dies, que ara redirecciono “a lo bèstia” a un menú en JavaSript que és massa pesat pel telèfon.