Doncs aquest és el meu primer experiment. Com deia en la publicació anterior, ho portaré a terme durant al menys 30 dies. Ei, ja podeu parar de riure, això d’afaitar-se no és un tonteria tan gran com sembla :P.

Tinc un problema, (entre d’altres) i és que tinc un pèl de barba molt gruixut i abundant, i una pell molt sensible. Confirmat per dermatòlegs. Resultat? Afaitar-me és una odissea. En el moment, jo no hi pateixo massa, però en acabat, se’m posa tot ben vermell i apareixen milions i milions de granets, com si fossin constel·lacions d’una nit infinita. Bé, potser m’he passat una mica ara. Però és molt emprenyador i poc estètic.

Una de les coses que em van recomanar va ser no afaitar-me a contrapèl. Ho vaig provar un cop, i vaig pensar: WTF, si sembla que no m’hagi afaitat! Quina tonteria, ja que m’hi poso prefereixo fer-ho bé. Així que vaig seguir afaitant-me com sempre. Intentava no castigar tant la pell com abans, però a tots ens agrada que ens quedi la pell 100% fina com el culet d’un nadó.

Ara ja fa unes setmanes, suposo que degut al canvi d’aires i d’alimentació,  se m’ha empitjorat el problema un altre cop. Com si fos un adolescent, vaig lluint un meravellós puntejat al coll i en menor part a la cara. I ni sabons ni gels ni cremes ni punyetes, no marxen. Per tant, doncs, anem a provar de canviar l’hàbit d’afaitar. he començat avui mateix, i de moment la pell sembla que n’està més agraïda. No m’ha quedat cara de nen (sense pèl), però aquesta ombrejat gris a la mandíbula tampoc queda del tot malament, no? (ara necessito l’opinió d’alguna noia :P)

I no, no penso posar fotos en primer pla, la meva privacitat i dignitat té uns límits tot i que no ho sembli XD