Una tassa de cafè de bon matí

Crec que la gent pren cafè per dos motius principals:

• Per que els hi agrada, o sigui, per plaer.
• Per que el "necessiten" (això diuen).

Aquest segon grup de gent em fa molt riure. Afirmen que el cafè els desperta, i gràcies a ell treballen millor (sobretot al matí). Jo soc de l'opinió que això és fals. El cafè no els permet treballar millor, el que passa és que quan deixen de prendre'l pateixen síndrome d'abstinència (degut a la cafeïna) i treballen pitjor.

Ser que potser no té gaire fiabilitat científica, però avui he vist un documental pel C33 dedicat a com afectava l'alimentació al nostre rendiment. En el cas del cafè, han agafat una parella de locutors de radio, que es lleven molt d'hora cada dia i prenen varies tasses de cafè durant la jornada. Amb tests que m'han recordat als del Brain Training mesuraven la seva capacitat de concentració. A un d'ells, li substituïen el cafè normal per cafè descafeïnat sense notificar-li durant tota la setmana, i els resultats han estat els "esperats": la persona que prenia cafè normal, ha mantingut el ritme. La persona que deixava de prendre cafeïna, durant els primers dies patia una pèrdua de rendiment (a part de mal de cap i algun altre símptoma), però després d'una setmana recuperava el mateix nivell o fins i tot el superava lleument. La primera conclusió és que després d'una setmana superava el síndrome d'abstinència i ja no necessitava el cafè per treballar, com afirmava abans que li passava. Curiosament, la persona que prenia cafè normal patia cert efecte placebo, i també deia que es trobava pitjor (tot i que els tests van demostrar que rendia igual XD).

No tinc res en contra dels que prenen cafè de forma ocasional, per gust, i fins i tot estic segur que un petit "xute" de cafè augmentar la capacitat de fer alguna tasca (al ser un estimulant). El que vull criticar en aquest post és que pres de forma rutinària i/o en excés pot provocar l'efecte contrari, no augmentant el nostre rendiment respecte el nostre estat "normal", i fent-lo baixar quan no hi tenim accés.

Si algun dia tinc temps, intentaré buscar algun paper al respecte, perquè això no siguin més que opinions.

Las actividades que habias este año eran:

• Ludoteca. Tu llegas, te pillas un juego del montón que tienen en unas mesas, y te pones en una mesa a jugar con tus amgos o con quien sea. Cuando acabas, devuelves el juego y dejas la voluntad en un pote. Repite tanto como quieras. Los juegos eran juegos de tablero y alguno de cartas.
• Partidas organizadas. Había partidas organizadas y demostraciones de juegos de rol, de estrategia, de mesa, tiro con arco, softcombat... Estas tenían un horario fijo, y habia que apuntarse previamente al módico précio de 1 €.
• Tienda. Pues eso, una sección llena de literatura, libros de rol, cómics, juegos de mesa, para comprar. Creo que había chollos, cosas antiguas, descatalogadas, etc.
• Subastas. Presenciales y por Internet.

Si os dais una vuelta por la web, encontrareis con detalle todo lo que hicieron, que seguro que me dejo alguna cosilla que vale la pena remarcar.

1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

1. Just després de registrar-me, només vaig afegir unes poques persones properes, de les quals una és companya d'universitat. Aquell mateix cap de setmana, em van ploure invitacions d'amistat de companys de universitat.
2. Després de publicar el primer post sobre facebook, gent de Catux (deuen ser dels pocs que llegeixen el meu blog :P) també em va agregar.
3. Passats un dies, no se com va ser, però vaig rebre una allau de gent de la EGB. El fet que s'estigués organitzant un sopar per ajuntar-nos després de tants anys deuria ser el detonant que algú em busqués i ho fes saber indirectament a la resta.

En resum, tinc una pila de invitacions per acceptar XD. Però ja tinc definits els diferents grups i permissos de casacú, així que ja puc començar a afegir gent tranquil·lament :)

• Concejala de Urbanismo del Ayuntamiento de Sant Just Desvern
• 1ª Teniente de Alcalde del Ayuntamiento de Sant Just Desvern.
• Presidenta de PROMUSA. Ojito: PROMUSA es una de las empresas relacionadas con la trama del caso PRETORIA...
• Presidenta de PROECSA.
• Gerente del Consorcio de la Colonia Güell.
• Consejera del Consorcio del Parc Agrari del Baix Llobregat de la Diputación de Barcelona.
• Consejera de Fomento de Ciutat Vella de la Diputación de Barcelona.
• Consejera del Tunel del Cadí, Concesionaria S.A.
• Consejera de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària.
• Delegada del Area d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputación de Barcelona.
• Consejera de La Caixa.
• Consejera del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
• Vocal del Consorcio Sanitario Integral.
• Vocal de la Fundació Caviga.
• Consejera del Area de Salut del Area Metropolitana de Barcelona

És una informació que m'ha arribat via correu electrònic i no he pogut encara contrastar-la. Espero que sigui un simple correu de difamació contra el presi, perquè com sigui veritat... Com pot desenvolupar una persona totes aquestes responsabilitats? I quins ingressos arriba a sumar? Deu ser cosa de la crisis, que obliga a que la gent es busqui més d'una feina per arribar a final de mes...

Així, doncs, farà unes dues setmanes que em vaig donar d'alta i vaig afegir algunes amistats. I bé, la veritat és que és una eina amb bastant de potencial. Com a eina de comunicació i d'intercanvi de informació personal (missatges, compartició de multimedia com fotogràfies, comunicació i planificació d'esdeveniments en grup) por ser molt útil, i les posibilitats de moure's per la xarxa de contactes fins contactar amb una persona d'interés amb la cual no se sap com contactar (antic company de EGB, per exemple) és impressionant. Per exemple, per ara al Saló del Manga:

• Veig que hi ha l'esdeveniment ja definit.
• Em poso en contacte amb alguns amics amb missatges i publicitar-ho.
• La gent s'apunta a l'esdeveniment, de manera que podem saber fàcilment qui hi anirà i quan.
• A posteriori, podem seguir parlant del tema amb missatges, i compartir fotografies i videos.

Malhauradament, crec que l'ús del Facebook s'està desvirtuant, i s'està tranformant en una cosa que no és. Fins i tot, m'atreviria a posar les causes:

• Intent de substituir el correu electrònic. Hi ha gent que ho fa servir com la forma de comunicació a través d'internet per defecte. I senyors, no es poden substituir les pomes per taronjes. Algún missatge ocasional està bé, però no cometeu l'equivocació de fer-lo servir de canal de comunicació principal. Si algú no està d'acord amb aquest punt, que comenti :)
• Coses inútils. Lector de ments, galetes de la fortuna, jocs simplistes, grups de fans de xorrades... En poca quantitat estàn bé, per distreuren's una mica i fer-nos somriure, però l'abús que observo d'aquests aspectes és aberrant! La part de comunicació "útil" queda perduda en aquest mar de missatges sobre gent que li agrada el pa amb nocilla i d'altres que són fans de la peluquera de la Duquesa de Alba.

Que n'opina l'Arale del Facebook?

• Ei, mireu que cool que sóc. Aquest punt, juntament amb la posibilitat ed xafardejar els que fan els altres, és un dels que ha promogut l'èxit de Facebook. El teu perfil serveix com a finestra al món per mostrar que guai ets, els llocs tant xulos on vas de viatge, les festes més molones a les que assisteixes, i en resum: que la meva vida mola molt! Ni que en realitat sigui una merda. Els que més pequen d'aixó són els adolescents, que avui en dia viuen en un món on les aparences són el més important (TV, et maleeixo!).
• Lligada amb l'anterior, el poc ús de les opcions de privacitat disponibles. Encara no ho he fet, però trobo lògic classificar els contactes en familia, amics propers, coneguts, feina, etc., i regular el contingut del perfil en funció d'aixó. Facebook disposa d'aquesta posibilitat, però tinc la sensació que molt poca gent ho fa servir, i s'estila el "ho ensenyo tot a tothom". De fet, el punt anterior de "mireu que cool que sóc" afavoreix aquesta compartició desmesurada.

Bé, aquesta ha estat la meva primera reflexió sobre Facebook. I m'ensumo que no serà la última.

La idea de les jornades és demostrar que hi ha vida després del doctorat, d'ensenyar-nos quines vies podem seguir un cop tinguem el títol a la mà, i com treure suc de les habilitats adquirides durant aquests anys. Tot això s'intenta aconseguir amb una combinació de xerrades i d'exercicis participatius, on tothom pot dir la seva, acabant en un intercanvi d'opinions molt enriquidor i resolent dubtes que la majoria compartim en aquesta època de travessia pel desert.

El primer dia està centrat en les sortides de recerca pura, o sigui a acabar a la universitat o en centres de recerca. Pel matí es fan exposicions sobre beques, quina és la millor en cada cas, en que consisteix fer un (o varis) post-docs... I a la tarda es fan un conjunt de taules rodones, en grups reduïts que van rotant de taula en taula, on hi ha algun representant d'una institució (com l'AGAUR o l'ICREA) que fa una introducció, i després els assistents li pregunten tots els dubtes que tinguin. En resum, casi tot son coses que pots esbrinar per tu mateix, però el fet de tenir-ho tot centralitzat d'aquesta manera, que t'ho expliquin en detall i et puguin resoldre dubtes, és un valor afegit considerable. A més, només pel temps que perdria una sola persona intentant recapitular tota aquest informació, ja val la pena.

El segon dia es plantegen les sortides en el camp empresarial. Primer es tracta el tema de la innovació com a lligam entre la recerca i el món empresarial, i perquè com a doctors disposem d'uns coneixements i hem desenvolupat unes habilitats que ens faciliten ser innovadors. M'agradaria remarcar la idea que, mentre que fer recerca es pot entendre com transformar diners (recursos) en coneixement, la innovació permet transformar el coneixement en diners, tancant el cicle.  Després, es divideix l'audiència en dos grups, els científics per una banda i els humanístics per una altre, per tal de poder oferir continguts més especialitzats a cada perfil. Es fa una descripció dels diferents tipus de empresa/organització existents, i es mostren uns vídeos amb experiències de diferents persones. En el cas científic eren tot persones d'aquí, però m'han dit que en el humanístic un dels videos era del Steve Jobs, i a falta de poder-ho contrastar crec que es tracta d'aquesta xerrada a Stanford:

Al final del dia vam fer uns exercicis en grup per treure a la llum quines habilitats havíem adquirit durant el doctorat i que podien ser útils per a l'empresa. I ja, per acabar, vam organitzar unes taules rodones on els temes de discussió eren proposats pels mateixos estudiants. Tot i que l'assistència era lliure, i qui volgués podia marxar cap a casa, la participació va ser molt elevada, una bona mostra de l'interès que tenim tots pel nostre futur i que crec que fan que les jornades tinguin tant d'éxit tot i ser voluntàries.

El tercer dia, tot i ser més curt (no hi havia cap activitat a la tarda), va ser dels més profitosos des del meu punt de vista. No sabria com classificar-lo, però els temes a tractar eren tan variats com les habilitats transversals, consells per entrevistes de feina, i un conjunt d'exercicis on explicavem la nostra vida a un company i ell intentava interpretar-la i aconsellar-nos al respecte. Escrit així pot sonar una mica estrany, però ens va permetre descobrir que tot i venir de mons completament diferents (enginyeria, educació, història, biologia, etc.), compartim trets, habilitats, i preocupacions comunes. I ni que ara veiem un futur molt tèrbol, no ens penedirem d'haver escollit aquest camí.

Com a conclusió, tal com deia al principi, jo n'estic molt content d'haver-hi assistit. No només pel contingut de les jornades en si, si no per haver pogut parlar amb gent com jo i al mateix temps tant diferent, que he trobat molt interesants, que m'han permès obrir el meu camp de visió i reflexionar sobre la meva situació. No puc acabar sense expressar un agraiment als organitzadors i tota la gent implicada. Ara, em toca arremangar-me les mànigues i seguir avançant amb la tesi amb més ganes que mai :)