Tenir una tele? Per? Millor tiro de podcast.
Cada cop estic més convençut que no em fa falta tenir un televisor a casa. No soc un consumidor passiu en el temps lliure, sinó que busco activament el que m'agrada. Estar pendent d'uns horaris i empassar-me hores de publicitat no fa per mi.
Noticies? Em subscric als RSS que trobi interessants.
Pel·lícules i series? Me'n vaig al cinema o les llogo/compro per veure-les a casa.
Tot i així, reconec que hi ha alguns programes que no entren a les dues categories anteriors i que són interessants, sobretot de TV3, com el Quèquicom. Però avui he trobat la sol·lució: estan disponibles per podcast. Pel que veig, sembla que totes les produccions pròpies estan per descàrrega, així que si es vol anar seguint algun programa és tant fàcil com anar descarregant-lo periòdicament per consumir-lo quan vingui de gust.
Coneixia de fa temps de l'existència de 3 a la carta per poder-ho veure online, però aquest sistema de distribució és molt més còmode pel seguiment habitual.
Ara només m'he de plantejar si em surt millor de preu una bona TV o un projector + altaveus.
Arròs covat – sencilla y divertida
Ahir vaig veure per la tele un anunci d'una cosa que es deia "Arròs Covat". L'animació ja em va cridar l'atenció (per norma general, tot el que són dibuixos em crida l'atenció XD), i vaig pensar que quan pugués googlejaria a veure de que es tractava. Aquest matí, la meva xicota m'ha enviat un correu amb un enllaç... i quina troballa més bona!
Arròs Covat es tracta d'una sèrie sobre en Xavi, un dissenyador gràfic, que té uns 30 anys. Es comença a plantejar la seva vida, i entra en crisis al veure que porta la tira de temps amb la seva xicota i estan estancats, que no sembla que tingui un futur molt prometedor a la feina... en resum, que se li cova l'arròs.
Però que aquesta sinopsi no us enganyi, no es un sèrie dramàtica, si no còmica. Jo no paro de riure amb la mala sort i les anades d'olla del protagonista, que a vegades deixa volar la seva imaginació i s'endinsa en un món oníric que reflexa la seva realitat de forma... curiosa. I l'estil de l'animació, tan simplista, fa que et puguis centrar en els diàlegs i l'argument, que són el seu punt fort.
La fan els dimarts a les 23:15 i els divendres a les 00:30 pel C33, però es pot seguir per internet al seu blog per no perdre's cap capítol (de fet, és com jo l'he descobert i la penso seguir, via RSS). Us la recomano. Molt XD.
CQC torna!
Després de desaparèixer de Telecinco, CQC torna aquest dimecres a la Sexta. Tinc ganes de tornar-los a veure fotent canya als polítics, que avui en dia els únics que s'hi atreveixen són els de Polònia. Espero que aquesta nova temporada no em decebi!
Disfresses, more than meet the eye
Ja és bastant vell, però avui ho he tornat a veure i m'ha fet molta gràcia.
Ah, i la segona part ja està confirmada, repetiran tant el prota (el noi, la noia espero que no, que no m'agradava gens el personatge) com el Michael Bay com l'Spielberg. Per qui encara no ho hagi pillat, estic parlant de Transformers :P
Felicitacions a les campanades de TV3
El dia 31 de desembre pel matí arribava a casa després de passar uns dies a un país veí. Sabia que en menys de 24 hores estaria amb un grapat de raïm al davant (12 grans exactament), contemplant la TV que m'indicaria l'entrada del nou any. Però al arribar la nit, em va assaltar un dubte que no havia tingut altres anys.
Fenómeno Loituma
Hace un tiempo, comenté que había oído una "canción" o como queráis llamarle, extremadamente pegadiza. Como bicho raro que soy, encontré el mp3 y me la puse en el móvil como tono. ¿Razón? Pues por que me gusta que cuando suena mi teléfono, _sepa_ que realmente es el mio el que esta sonando y no otro, así que siempre me pongo tonos peculiares. Pero por lo que estoy viviendo últimamente, estoy pensando en cambiármelo por cualquier otra cosa... :(
Fantasmes a Mar de Fons
Fa unes setmanes (potser ja casi un mes o mes), va començar una nova sèrie a TV3, emesa els dilluns i dimarts a la nit. Reconec que hi estic enganxat. I també us vull fer coneixedors d'una hipòtesi que se'm va acudir mentes veia el segon capítol... hi ha un fantasma!
Matemáticas en Gran Hermano
Alardean de tener un gran equipo de técnicos, psicólogos, y un porrón de especialistas más, pero no saben ni hacer un sorteo justo. Y no, no estoy hablando del famoso lio entre el 1 y el 7, si no de otro aspecto mas relacionado con las probabilidades. ¿Son realmente tan tontos, o simplemente lo saben y confian en que todos los telespectadores son tontos?
T’agrada passar por?
Doncs a mi si. I crec que no soc l'únic a qui li passa, ja que sinó algunes peli·licules de por o terror no tindrien l'èxit que han tingut. I el mateix amb els llibres i novel·les d'aquesta temàtica. Però abans de fer una reflexió de perqué ens agrada patir d'aquesta manera, vull exposar una classificació que he fet sobre tipus de por.
Translator | Traductor
Recent Comments
- Sachiel on Hola Google+, adiós Facebook
- Eduardo on Hola Google+, adiós Facebook
- Jaume Sala on 30 dies de…
- 30 dies sense afaitar-me a contrapèl – Conclusió on 30 dies sense afaitar-me a contrapèl
- 30 dies sense afaitar-me a contrapèl on 30 dies de…
Categories
- 30 dies (4)
- A parir (6)
- Arch Linux (5)
- Cub3 (6)
- Debian (1)
- General (122)
- Hobbies (6)
- Internet (10)
- Llibres, pel·lícules i TV (9)
- Open Source (30)
- PhD (3)
- Privacy (5)
- Restaurants i bars (3)
- Tecnologia (27)
Pages
Meta
obra de Sergi Pons Freixes està subjecta a una llicència de Reconeixement-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons