http://www.archlinux.org/static/newsletters/newsletter-2009-june.html#stolenlogo

>:(

UPDATED: http://www.archlinux.org/news/449/

I’m a bit sad about how the community has responded to it :\

Yes, twitter is old news, but I’ve never tryed it. And now I’m giving it a chance to become one more of my time-wastings.

http://twitter.com/Sachiel2014

Por si no lo sabiais: que buenos que son los de la SGAE.

Con dos cojones.

Y el “gobierno amigo” que les da la razón con lo del canon…

Quan hi va haver tot aquell enrenou amb le batalles entre mossos i grups de manifestants + buscabregues el 18 de Març, al cap cap d’uns dies en Saura va aparèixer demanant que el CAC havia de fer un anàlisi del contingut de les televisions, tant públiques com privades, sobre aquest tema. S’omplia la boca dient que s’havia donat un tractament inadequat a la informació i que només es mostrava una imatge “dolenta” dels mossos. Els seus socis de butaca, li van donar la raó. Tot i que el CAC no està per complir les peticions de les conselleries, al final van accedir a fer el demanat informe.

Avui ha aparegut per fi aquest informe, amb un cost humà de 260 hores de dedicació. I el senyor Saura s’haurà de menjar les seves paraules de “tot i que encara no he pogut llegir l’informe, seran uns resultats sobre els que haurem de refleixonar”, on intentava transmetre una idea de “jo tinc la raó i TV3 i els altres medis l’heu cagada”. Alguns resultats de l’informe són:

• Durant els dies dels incidents, el temps dedicat per les emisores a aquest tema estàn entre el 15 i el 12%, cosa gens desproporcionada.
• S’ha dedicat el mateix temps a oferir informació que a donar la paraula al govern. O sigui, que no poden dir “només ensenyaven imatges i als pobres polítics no ens deixaven defensar-nos”.
• S’han ensenyat per igual tant les càrregues dels mossos com les provocacions dels manifestants i buscabregues. Així que tampoc poden dir que només s’ha mostrat una cara de la moneda.

Tinc ganes de sentir a veure que diu aquest home ara, ja que segurament com casi sempre fan els polítics, no reconeixerà que estava equivocat. El que em posa els pels de punta és que sempre que el sentia parlar sobre aquest tema, li veia certa voluntat de voler controlar el que els medis podien o no podien emetre… i aquesta no és molt bona impressió…

Li agradaria controlar els medis?

He descobert fa uns dies un joc molt divertit, en el qual es poden malgastar dos minuts cada dia repartint llenya XD.

Millor us deixo el meu bèstia per si voleu lluitar contra ell.

És hora de fer una mica de divulgació. Avui La Vanguardia ve acompanyada d’un monogràfic dedicat a les noves tecnologies, on podeu trobar una entrevista d’una plana al Dr. Jaume Piera, vicedirector de la Unitat de Tecnologia Marina (UTM) del CMIMA i director de la meva tesi de doctorat. Sobre la meva tesi ja en parlaré més endavant, quan la cosa estigui més madura :P. De moment només us comentaré que és la UTM, i en que consisteix el projecte ANERIS.

La UTM és una institució de la part de Recursos Naturals del Consejo Superior de Investigación y Ciéncia (CSIC), que es troba al Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA). Quin embolic de sigles, oi? La UTM es va crear inicialment per donar suport logístic i tècnic als bucs oceanogràfics i la base antàrtica espanyola, però a l’any 2000 es va crear un departament de I+D+I, per fer recerca en el camp de la tecnologia marina.

Un projecte en el qual estic involucrat, és el projecte ANERIS, que va començar l’any passat. A la web podeu trobar-hi una explicació més completa, però pels mandrosos us en faig un resum: es tracta del disseny d’un prototip de sonda oceanogràfica, amb la nova capacitat de decidir de manera autònoma les profunditats a on prendre mostres físiques d’aigua. La idea és que amb una combinació de tècniques de processat de senyal i intel·ligència artificial, en funció de les dades des sensors que incorpora, decideixi a on tancar les ampolles de les que està proveït. En aquest projecte, liderat per la UTM, participen l’Institu de Ciències del Mar (ICM), l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) i l’Instituto de Automática Industrial (IAI).

Esquema de funcionament de la sonda

Fa moooolt de temps que tinc pendent escriure aquesta entrada. Potser fa més d’un any i tot. I mira, després d’estar-me una estona mirant altres blogs catalans m’he animat a començar-la i acabar-la.

Només vull mostrar la meva disconformitat amb la traducció oficial que s’ha adoptat per a la paraula blog al català: bloc. L’autor n’és el Termcat, i a referències com l’Enciclopèdia Catalana es pot trobar la definició:
bloc: Pàgina web, generalment de caràcter personal o poc institucional, amb una estructura cronològica el contingut de la qual s’actualitza regularment i que inclou informació o opinions sobre temes diversos, generalment d’actualitat.

Defensen la traducció amb c dient que hi ha certes analogies amb un bloc de paper de tota la vida, com que ambdós són suports on s’hi van apuntant coses al llarg del temps. Però penso que així es desvirtua el significat original del terme anglès: blog prové de weblog = web (de pàgina web :P) + log (registre), no de notepad (bloc de notes). Personalment, m’estimaria més una traducció a partir d’una paraula nova (com bitàcola), que no intentar utilitzar-ne una que sona igual que l’original i s’escriu molt semblant però que no en reflecteix correctament el significat.

No soc l’únic ni el primer que està en desacord amb el terme bloc, sinó que per Internet podeu trobar varis blogs adjunts a aquesta idea. Si voleu aprofundir-hi més, podeu consultar aquesta pàgina d’en Gabriel Bibiloni - que no us enganyaré, va ser el que em va acabar d’empentar a escriure aquesta entrada algun dia :)

One of the first things you would like to try on a Tablet PC would be the touch Screen. Having it working on the Lenovo X200T is as easy as:

1. Install the Linux Wacom drivers. On Arch, you can find it on AUR.
2. Configure the X.Org server to use it. I post my xorg.conf file as an example:


Section "ServerLayout"
Identifier "X.org Configured"
Screen "Screen0"
InputDevice "Mouse0" "CorePointer"
InputDevice "Keyboard0" "CoreKeyboard"
InputDevice "stylus" "SendCoreEvents"
InputDevice "eraser" "SendCoreEvents"
InputDevice "touch" "SendCoreEvents" # Only a few TabletPCs support this typeEndSection

Section "Extensions"
Option "Composite" "Enabled"
EndSection


And thats’s all! With just these two steps you can use your pen or your finger to control the screen :)

Eventually, I am the proud owner of a Lenovo X200 Tablet :).

The distribution I have chosen is Arch Linux. It’s not an “everything works without having edit configuration files” distribution, but with a laptop with special hardware (i.e., tablet pc), you end doing it anyway. In addition to this, I like its principles, the community (AUR, forums, mailing lists) around it, and the wiki :).

Base installation

The laptop does not have a optical drive so we can install booting from USB or from network via PXE. First I tried the simplest case: boot from a USB drive. But the last stable (this word is not appropriate on a rolling release distribution, but I expect you will understand the idea) installer release does not include drivers for the Ethernet or the Wifi, leading to a almost useless installation. So, I used a “non-official” boot image with the kernel 2.6.28, which supports all my networking options. But, I didn’t discovered why, but this image doesn’t boot on my laptop. The screen goes blank with the message “Boot Error”. Then, I tried to boot from network using this newer image (fortunately, I have a home server that could provide DHCP and PXE), following this guide, and everything worked fine. From this point, everything worked as expected and leaded to a full operational base system with network capabilities.

Apart from the network drivers issue, I spent A LOT of time trying to shrink the Windows partition to gain space for the Linux. The problem was that it had some unmovable files near the end of the partition, that limited how much could it be resized. After playing with several defragmentation tools (even some of them commercial software in trial version mode), I could gain enough space to be happy :).

On next posts I’m going to talk about how to configure the system to use most of the hardware (rotation and touch screen, special buttons, bluetooth, etc.).

A El senglar rialler vaig veure fa un temps una entrada sobre com funcionen els microones, i m’agradaria proposar-vos un experiment on podeu veure com tota aquesta teoria “existeix” XD.

Materials:

• Un microones, com el de qualsevol cuina.
• Formatge ratllat. El tipus és independent.
• Un plat, per no “enguarrar” el microones.

El procediment a seguir és:

1. Posar el formatge al plat fent una línia.



2. Treure el disc giratori del microones, ja que no volem aquesta rotació. Amb això em refereixo a treure el típic plat de vidre que fa voltes, no sigueu tant besties com per desmuntar el mecanisme!



3. Posar el plat al microones, de través (hauria de ser la direcció en la que viatgen les ones en la majoria dels microones.



4. Engegar el microones a potencia màxima, durant uns pocs segons. Amb 5 o 10 ja estarà bé. Millor quedar-se curt que passar-se.
5. Si ara observeu el formatge, veureu que hi ha parts foses i parts no foses, separades entre elles uns 12 cm, que és el període de les ones. A la fotografia costa d’apreciar, ho sento :.



6. Menjar el formatge. Que aprofiti!